És un no parar. Una passió. Una obsessió. Ni El Mundo ni La Razón s’han deixat impressionar per l’incendi de València i obren portada amb el cas Koldo, que implica Koldo García, un exassessor de l’exministre José Luis Ábalos Meco, en el presumpte cobrament de suborns a canvi de contractes per subministrar mascaretes en plena pandèmia. El foc ha cremat en mitja hora un edifici de 14 plantes i 138 habitatges, construït el 2008, on hi vivien uns 450 veïns, segons l'administradora de finques del bloc. Cap a les dues de la matinada ja es comptaven quatre morts, segons els serveis d’emergència, i 19 desapareguts. El Periódico també s’apunta a obrir amb aquest afer, refermant un dia més el seu gir editorial, més proper al Trio de la Benzina. Primer que res, la croada contra el govern de Pedro Sánchez i els seus aliats comunistes, terroristes i separatistes. No tenen cor. Val a dir que tots els diaris —aquests tres també— tenen en portada la foto de l’edifici en flames, inclòs l’ABC, que aquest divendres es desmarca dels seus correligionaris i obre amb l'incendi.
L’incendi de València sí que ha deixat en un segon pla altres notícies del dia. Una és la condemna a Dani Alves a quatre anys i mig de presó per violació, que tots els diaris destaquen tant com poden, que és poc. Dues notícies més són part del femer de la vida pública espanyola. Una és la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que obliga l’Estat espanyol a fer fixos centenars de milers d'interins de llarga durada i toca el crostó a Espanya per abusar de la temporalitat en l’ocupació pública. Obre la portada de l’Ara i ho tenen, en una peça petita, les d’El País i El Mundo. L’altra és que l'Audiència Nacional investigarà la guerra bruta contra Podemos durant la presidència de Mariano Rajoy. Els imputats són gairebé els mateixos protagonistes de l’operació Catalunya. Té gràcia que el jutge, Santiago Pedraz, no hagi admès la querella contra l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el seu director general de policia, Ignacio Cosidó. Pedraz al·lega que d’aquests dos “només es relata la suposició que, pels seus càrrecs, havien de conèixer i autoritzar els fets. Aquesta imputació és insuficient per admetre una querella contra ells”. Té gràcia perquè, amb suposicions com aquestes, el seu col·lega a l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, acusa de terroristes Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres, en el cas Tsunami Democràtic.
Justament les novetats d’aquest cas queden també amagades per l’incendi de València, naturalment: la Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que arxivi la investigació contra Carles Puigdemont pel cas Tsunami perquè no hi ha indicis que permetin acusar el president exiliat. La tinent fiscal del TS, María Ángeles Sánchez Conde, desmunta una per una les acusacions de García-Castellón, que situa Puigdemont “al capdavant” d'una organització terrorista de la qual en coneixia tots els moviments. Segons la segona de la Fiscalia General, el jutge es basa en “conjectures” i “presumpcions” sense força per imputar Puigdemont ni ningú. Molts passatges de l’escrit fiscal semblen el final d’una pel·lícula de tribunals, quan el defensor bo desarma al fiscal malvat i convenç el jurat només posant-hi seny per capgirar els mateixos arguments incriminatoris. En un d’aquests momentassos —n’hi ha uns quants—, tomba la sospita del jutge en considerar que el missatge en què es parla d'informar Puigdemont no demostra que conegués les accions de Tsunami sinó tot el contrari: els desconeixia perquè, “si hagués participat en la seva constitució, no hi hauria necessitat de fer-li arribar informació”. I així tot. El cas Tsunami no és cap pel·lícula de Hollywood, però. La seva resolució es farà molto longa i raons com les de la tinent fiscal del Suprem no acabaran fent gaires portades.
