Totes les portades d’aquest divendres silencien l’informe del Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que considera molt elevades les penes imposades als polítics catalans condemnats per l’1-O i en demana la llibertat. També que es deixin estar tant les extradicions dels exiliats com les causes obertes als més de 3.000 perseguits pel mateix motiu. Espanya, en concret l’actuació del Poder Judicial contra l’independentisme català, queda com un drap brut. Se li fan fins a sis recomanacions concretes, a més a més de posar en evidència, amb bones paraules, les irregularitats i contradiccions del cas català. No és el primer cop que passa, però aquest inclou l’agreujant que emparella Espanya amb Turquia en el mateix expedient, com volent assenyalar la semblança entre un i altre país. És fort no donar això en portada si aprecies de debò el teu país i els drets i llibertats dels teus conciutadans.
Un motiu que explicaria el silenci dels diaris —que potser excepte La Vanguardia obren amb afers que no resisteixen comparació— és que l’informe ha de ser votat al plenari al mes de juny i encara es pot retocar. També l’esforç del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, que en la nota de premsa dedica sis paràgrafs a glossar les 15 línies de l’informe on, segons el ministeri, l’esmentada comissió “avala l'actuació d’Espanya en relació als polítics independentistes catalans” (mentida), l’actuació dels quals considera “inconstitucional i il·legal” (mentida) i que la justícia espanyola va actuar “dins dels paràmetres d'un Estat de Dret” (mentida). La mateixa nota dedica només cinc línies de l’últim paràgraf a les recomanacions que es fan a Espanya, entre altres que “la situació té naturalesa política i no es resoldrà amb el Codi Penal, sinó a través d'una negociació política dins l'ordre constitucional” —que, com recorda abans, es pot modificar.
La (poca)vergonya dels diaris
El factor que deu pesar més, però, és —i perdó, perquè aquí ja s’ha dit aquells mil cops— la vergonya dels diaris en ser al costat del rebre de l’informe del Consell d’Europa, atès que són col·laboradors directes en la fabricació i difusió del relat sobre el procés i l’1-O com un cop d’estat “posmodern”, “violent”, “sediciós”, etcètera, que va acabar substanciat en els més de cent anys de presó imposats pel Tribunal Suprem. Després, per afegir humiliació a la ferida, els diaris han lloat la proporció, imparcialitat i respecte a la llei del tots els actors de la repressió, inclosos informes manipulats, acusacions polítiques i declaracions anònimes. Els llibres d’alguns cronistes del judici fins i tot diuen que no va haver-hi vencedors ni vençuts i blablabla.
Parlem, per exemple, de l’obstinació en negar la condició de presos polítics als presos polítics (els políticos presos) o la d’exiliats als exiliats (els fugados). L’informe recorda la Resolució 1900(2012) de l’Assemblea del Consell d’Europa sobre la definició de presos polítics, i “considera que els polítics detinguts per haver fet declaracions en l'exercici dels seus mandats polítics que respectin els límits de la llibertat d'expressió esmentats anteriorment es troben sota aquesta definició i haurien de ser alliberats sense demora”. Per això demana a l’Estat espanyol que alliberi com més aviat millor als independentistes condemnats.
L’invent de la violència sense violència
En un altre momentàs, l’informe afirma que “és indiscutible que cap dels polítics en qüestió va cridar a la violència”. Indiscutible. Tot seguit explica amb un deix d'ironia com la justícia espanyola (hi pots afegir els mateixos diaris que avui callen en portada), per justificar la sedició, va posar en circulació “interpretacions creatives, com la noció de ‘violència sense violència’ desenvolupada per la fiscalia [espanyola], segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coacció psicològica sobre els agents de policia que els enfrontaven, i un significat molt ampli del terme ‘insurrecció tumultuosa’ requerit pel delicte de sedició”. I així tot.
Val la pena llegir l’informe. Els seus redactors han fet més feina que molts diaris. Per què ho hauran fet? Doncs perquè el Consell d’Europa és la principal organització en defensa dels drets humans del continent. En són membres tots els estats europeus tret de… Bielorússia. Els comissionats han fet l’informe perquè no volen ser Bielorússia, un país que segresta avions per detenir periodistes i empresona als dissidents. Als diaris espanyols, en canvi, Bielorússia potser ja els està bé.
