Només El Punt Avui obre portada amb l’informe de la comissió Pegasus del Parlament Europeu. I mira que és gros: confirma que l’estat espanyol va espiar 65 líders polítics i de la societat civil catalana de manera injustificada; que Citizen Lab és una font creïble i no motivada políticament, i la manca de col·laboració del govern espanyol en la investigació. L’Ara en diu cosa en primera pàgina… amb la boca petita. L’ABC també, però acusa el Marroc i no esmenta el Catalangate. La resta de diaris impresos de Barcelona i els altres tres de Madrid, muts.
Aquest silenci atorga. Demostren la mateixa sensibilitat pels drets civils i polítics dels dissidents que ha palesat l’estat espanyol, una actitud consistent amb la complicitat amb el que la comissió Pegasus explica. Periodisme d’Estat. Alguns fins i tot desacrediten l’informe, El País enmig de tots: “molt criticat per la falta de proves i poca solidesa”; “fa servir gairebé exclusivament retalls de premsa i l'informe de Citizen Lab”. És això o assenyalar que si les autoritats espanyoles haguessin col·laborat, l’informe hauria estat més precís i les recomanacions, més adients —en benefici de tots els ciutadans.
És admirable. Potser li concedirien autoritat si entre els “retalls de premsa” hi figuressin els d’El País o els de La Vanguardia, El Periódico, l’ABC, La Razón o El Mundo. O és que no es consideren premsa, ells? Els faria servei algun retall del diari progre madrileny, que el desembre del 2012 va fer la portada amb els tripijocs de la policia patriòtica, a dues passes del que documenta la comissió Pegasus del Parlament Europeu. Del Catalangate, vaja. Eren altres temps. L’informe no mereix l’atenció dels diaris perquè seria reconèixer el seu protagonisme en la fabricació del relat que fa de l’independentisme una nova ETA, de l’1-O un cop d’estat i del procés, “violència ambiental”.
No els ha fet soroll cap de les afirmacions de la comissió Pegasus, com que Espanya no ha pogut demostrar que els independentistes “fossin una amenaça imminent per a la seguretat nacional o la integritat de l’Estat” —cosa que, ben mirat, deixa en molt mal lloc els líders del procés i el mateix procés—. Tampoc la manca de sentit i proporcionalitat que atribueix a espiar les 18 persones per a les quals el CNI va obtenir autorització judicial, atès que “no s'han presentat càrrecs contra cap d’ells” a conseqüència de l’espionatge. D’alguna manera, l’informe qüestiona aquí el jutge encarregat d’autoritzar l’espionatge del CNI. Res d’això és important per a les portades.
Convinguem que als sis diaris muts no els faci cap gràcia posar en evidència la seva col·laboració amb la repressió de l’independentisme. Doncs l’informe té altres agafadors noticiosos en les seves recomanacions —que encara ha d’aprovar el ple del Parlament Europeu—. Una exhorta els estats on hi ha hagut casos Pegasus que apliquin “algunes reformes” per respectar “completament” els drets fonamentals i per fer de la “seguretat nacional” una raó més clara, transparent i acotada per evitar abusos. A quin país fa mal millorar les garanties dels drets i llibertats?
A l’estat espanyol en concret la comissió Pegasus li demana que endegui “una investigació completa i a fons” sobre el Catalangate i que garanteixi l'accés a la justícia als afectats. També insta Europol a treballar amb les autoritats espanyoles per agilitzar i aclarir l’espionatge, una al·lusió a les 47 víctimes no reconegudes per l’estat espanyol. Fins i tot els ofereix la possibilitat de posar-hi un títol que fa quedar bé Espanya, quan afirma que l’estat espanyol disposa “d’un sistema judicial independent i amb prou garanties”. Ni això ha motivat les portades del periodisme d’Estat. Deu ser perquè tenen la cua de palla. Llàstima.
