Les portades dels diaris impresos de Madrid apareixen aquest dimecres dejú de referències a l’esborrany de l’informe de la comissió Pegasus del Parlament Europeu, que assenyala el govern espanyol com a responsable de l’espionatge a 65 polítics independentistes i a familiars i advocats seus. Encara més, diu “no és possible establir de quina manera [els espiats] haurien tingut un impacte immediat o constituït una amenaça imminent a la seguretat nacional o a la integritat de l’estat”. Que els van espiar sense motiu, vaja. També confirma que l’Estat espanyol és el primer client europeu del programari espia Pegasus i que és inexplicable l’endarreriment de la investigació del CatalanGate, en al·lusió a la justícia espanyola. Tremenda La Vanguardia, que s’ha estimat més obrir amb la crisi sanitària a Madrid i relegar el CatalanGate a una columneta. Com a diari supervivent d’una greu operació d’espionatge dels aparells de l’Estat se’n podia esperar alguna cosa més que una portada de diari de Madrid.
De l’esborrany de l'informe en surt una fotografia molt lletja de la “democràcia plena”, on avui els espiats són els independentistes i demà qualsevol altre dissident. Per als diaris espanyols, aquesta conculcació de drets, miau. No existeix. O bé el grau de complicitat és total entre aquesta premsa i les malifetes de l’Estat o els importa un rave tot plegat o ja els està bé quan es tracta de discrepants i disconformes, els drets dels quals no mereixerien cap protecció i justifiquen qualsevol atropellament. És veritat que es tracta de l’esborrany i no de l’informe definitiu. Ja se sap que ara el text s’endolcirà, però també se sap quines són les conclusions de debò de la comissió d’investigació de l’Eurocambra i que l’informe final passarà per l’adreçador de la conxorxa politiquera europea.
Els diaris del Trio de la Benzina toquen dos temes amb una sincronització que resulta complicada d’explicar. El primer és estendre una catifa de flors al relat que el PP està sòlid com una roca, sense divisions entre Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la regió de Madrid, i Alberto Núñez Feijóo, president del partit. Els relats van des de la inversemblant fantasia de l’ABC (ataquen Ayuso per debilitar Feijóo), fins al més sobri de La Razón, que entrona al “tàndem Feijóo-Ayuso”, com volent dir que el bullying d’Ayuso a Feijóo és justament el contrari, mostres d’amor mútues de les que no ens n’adonem o no sabem interpretar. Podien haver titulat “Qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar”. El Mundo, aquest dimecres, apuntala Feijóo amb el tema que interessa al diari: desmantellar la llengua i l’escola catalanes. El País, que juga a l’equip contrari, no deixa Ayuso de petja i segueix aixecant-li la catifa de la seva gestió a Madrid, sacsejada per una crisi sanitària sense precedents a la s’afegeix una altra retallada fiscal. Justa la fusta.
L’altre tema comú és el naufragi del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, màxim responsable de la tragèdia a la tanca fronterera de Melilla, on almenys hi van morir 23 persones, atonyinades per les policies espanyola i marroquina. El País fa una reconstrucció dels fets que no deixa gaire bé a Marlaska i als cossos de seguretat de l’Estat. Els deixa com a mentiders, a més a més de gent lleugera de porra, disposada a pegar i pegar fort i quedar-se ben amples. El Mundo recorre a la suada tàctica de dir que van contra el ministre comunistes, separatistes i terroristes, és a dir, tots els que no li agraden. La Razón, més canyera, posa una foto de Marlaska que fa més por que Darth Vader quan es treu el casc i fa veure que al ministre li queda un fil de flama, com de llàntia a punt d’esgotar-se. Ja ho veurem.