El Mundo i l’ABC podrien servir de paper per embolicar els peixos que una família mafiosa rival envia als Corleone per informar-los que han assassinat un dels seus soldats principals, Luca Brasi. És una escena molt coneguda d’El Padrí (1972), pel·lícula cimera del gènere mafiós dirigida Francis Ford Coppola i protagonitzada per Marlon Brando, Al Pacino, James Caan, etcètera. La foto del Quioscos & Pantalles és del moment en què Santino Corleone rep el paquet i pregunta què significa. “És un missatge calabrès. Vol dir que Luca Brasi dorm amb els peixos”, que és mort, li explica Salvatore Tessio, un dels lloctinents del seu pare. Sona de la mateixa manera el retret d’Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez, en felicitar-lo per la investidura com a president del govern espanyol: “Això és una equivocació, tu n'ets el responsable”.
És complicat no llegir com una amenaça els títols d’aquests dos diaris. El tabloide monàrquic treu de polleguera un debat sobre l'abast i l'impacte del projecte de llei d’amnistia que se celebrarà aquest dimarts al Parlament Europeu: “L’eurocambra examinarà l’estat de dret a Espanya”. Meh. Es tracta d'una discussió política, sense valor jurídic ni resolució, en què participaran sobretot diputats espanyols, com explica el mateix corresponsal d’El Mundo a Brussel·les. És tan poc rellevant que aquest diari ni ho té en portada. El tabloide ultra obre dient que “empresaris i fons alerten del risc d’invertir a Espanya”. Els “inversors” són només dos: el president de Mercadona, Juan Roig, i el del Grup Boluda, Vicente Boluda, empipats pels pactes que han donat la investidura a Pedro Sánchez. La història, però, li dura al diari dos paràgrafs. Al tercer ja diu que les “grans gestores de fons i la banca privada mostren relativa calma”. De “relativa calma” a “alerta” hi ha tres o quatre sistemes solars de distància. En fi. Un dia més, El Mundo i l’ABC titulen per sobre les seves possibilitats.
Els diaris presten poca atenció a la solució de Boluda, un dels empresaris irritats. El navilier valencià és partidari de “sotmetre el pacte d’investidura a una consulta a la ciutadania”. El Mundo no hi dedica ni una ratlla, esclar. Els altres diaris tampoc tret d’El Periódico. Últimament, les consultes les carrega el diable, deuen pensar, i si els pactes d’investidura també s’han de votar a Catalunya i al País Basc, els resultats mostraran un mapa que no ens agradarà. Ser ultra no equival a ser babau. De l’estil hiperbòlic i apocalíptic se’n desmarca el tercer diari del Trio de la Benzina, La Razón, que aquest divendres ha decidit circumscriure el títol de portada als fets, com fa el periodisme tota la vida: “Quatre anys més de Sánchez”, diu, en to resignat.
El Periódico i El Punt Avui coincideixen en la lletra del títol principal però no en la música. Els dos diuen que la legislatura arrenca amb Pedro Sánchez “collat” (El Punt Avui) o “lligat de peus i mans” (El Periódico). La diferència és que el diari gironí ho afirma, mentre que el barceloní ho pregunta. En la mateixa línia ho expliquen La Vanguardia i l’Ara, que parlen de l'“encara més difícil” de Sánchez i de “legislatura incerta”. Un diari i l'altre parlen de “complexitat”, “complicacions”, etcètera. No s’hi han matat gaire, però tampoc no enganyen ningú. A El País se’l veu content i satisfet amb la “majoria absoluta per a Sánchez” i tira al nou president espanyol algunes flors en forma de pronòstics falaguers: eixampla els suports i vol interpretar la Constitució “d'acord amb els temps vigents” —vol dir “actuals”, perquè el temps no és alguna cosa establerta per lleis i reglaments, però a Sánchez, com a gairebé tots els polítics espanyols, els costa marxar del llenguatge legal i administratiu—.
