Ja són tres investigacions i Joan Carles I se salva de la pena de portada. Ell no és un indepe o un podemita qualsevol. Ara mateix, l’emèrit comparteix prestigi amb personalitats com l’excomissari Villarejo o els processats de la Gürtel, del cas dels ERO o, localment, del Cas Palau o Mercuri. Etcètera. Però protegit per una tanca de paper premsa.

Els diaris xipollegen per sobre de les reials iniciatives que investiga la fiscalia espanyola. Políticament és un afer molt inconvenient. En primer lloc perquè s’obre una esquerda de desconfiança en la Gran Narrativa de la Transició™, que sosté els relats de la Monarquia Moderna™ i de la Democràcia Consolidada™, dels que en viuen tot un pilot de gent manaia i tocabotons. Aquesta és una raó perquè El País, Diari Oficial de la Transició, i La Vanguardia, que també aixeca aquesta bandera, encara ho donin petit. L'ABC i La Razón dissimulen.

Només van a sac El Punt Avui, El Periódico i El Mundo, que ja fa mesos que ha fet el salt a la història oficial —més o menys des que va decidir homologar Vox—.

En segon lloc, has de tenir un contrarelat molt potent per contrarestar les reials aventures en el món dels paradisos fiscals. La majoria dels que figuren al catàleg estan molt gastats: Gibraltar, ETA, Veneçuela/Bolívia, el cop d’estat posmodern de l’independentisme, el Comunisme GTI de Podemos… Tot això ha servit fins ara per a contra-argumentar amb raons tipus “doncs mira que tu…” i per aplegar al patriotisme folclòric-carajillero i al pijonacionalisme cayetano. Fixa’t que el barrim-barram organitzat amb les investigacions del tàndem Aguirre-Baena no ha durat a les portades més que un dia i mig. Almenys de moment.

Brussel·les amonesta Pedro Sánchez

Algunes portades celebren que Brussel·les hagi amonestat verbalment al govern de Pedro Sánchez per l’invent contra la desinformació que ahir es comentava aquí, que els tabloides nacionalistes espanyols anomenen “Ministerio de la Verdad” i similars. Sánchez, que té una targeta groga de la UE per joc perillós amb la reforma del Poder Judicial, va molt al límit. Les portades, però, se n’ocupen amb el tradicional dramatisme adolescent de sempre, què hi farem. També fa pensar per què Brussel·les no va tenir la mateixa sensibilitat amb les garrotades de l’1-O? Sí que la va tenir però no ens ho van explicar?

Aquesta setmana que acaba també ha estat tot un desafiament per als diaris a causa de l’emocionant sprint entre Trump i Biden. Avui, dissabte, és el quart dia que han de publicar el tema en primera pàgina i, esclar, sense repetir-se. La creativitat dels titulars ha estat molt gran. Pensa que notícia-notícia (“Fulano, President”) encara no n’hi ha, però les emocions estan revolucionades i la gent volem saber d’una vegada qui será l’ocupant del despatx més important de la terra, com diuen als EUA. Avui no ha estat el millor dia, però. Les portades van carregades de tòpics: “Biden deixa endarrere Trump”, “Compte enrere”, “Biden amplia l’avantatge”, etcètera. Són titulars que els poses fa dos dies i funcionen tan bé com avui els de fa dos dies.

És complicat. Els periodistes no són de pedra ni robots. Es cansen i se’n cansen. Com tu.