Portades: El decreixent Cuixart i l’emergent Gay

Es fa estrany que la decisió de Jordi Cuixart de no aspirar a un segon mandat al capdavant d’Òmnium Cultural no aparegui en portada si ets un diari que s’edita a Barcelona. Tot això fa de mal comentar, perquè és fàcil confondre la valoració que aquí es fa d’una o altra portada amb una indicació arrogant sobre com s’havia de fer. No és això. Cada diari edita la seva portada com li abelleix i ben fet que fa, perquè és aquí on se la juga. Se la jugava, val a dir, perquè els diaris impresos estan més acabats que l’oxigen a la Lluna. Sigui com sigui, El Periódico ha decidit que el passi a la reserva del, diguem-ne, líder social de l’independentisme català no era de primera pàgina i, en canvi, el relleu de la delegada del govern espanyol, sí. Òbviament no es tracta d'una badada ni d'un error, està clar. És una decisió que ajuda a entendre l’actual caràcter del diari, sovint desconcertant i exòtic. La Vanguardia té les dues notícies en portada i destaca més el relleu de Teresa Cunillera per Maria Eugènia Gay que la renuncia de Cuixart. És remarcable. De la portada de La Vanguardia segurament no cal treure’n massa conseqüències, entre altres coses perquè a les eleccions al Col·legi d’Advocats de Barcelona del juny del 2021, que Gay va tornar a guanyar, el diari no va amagar quina era la seva preferència, potser perquè l’altra llista amb opcions era més sensible al món independentista. La guanyadora —i algunes figures del diari— va aixecar llavors la bandera de la necessària “neutralitat” política d’institucions com el Col·legi, com volent dir que els seus rivals pretenien instrumentalitzar la corporació professional. En aquest context, té gràcia que hagi estat indicada per al càrrec pel PSC, que la considera “figura emergent”, segons La Vanguardia. L’emergent Gay contra el decreixent Cuixart.

Dels diaris de Madrid és de justícia comentar aquest dissabte que El Mundo explica en primera pàgina que el risc dels no vacunats d’acabar a l’UCI és entre 11 i 32 cops més alt que els dels vacunats. És de justícia perquè esmena la frivolitat de l’altre dia de presentar el tennista serbi Novak Djokovic, un milionari antivacunes, com una víctima en el seu plet contra Austràlia, que té tot el dret de defensar la salut dels seus ciutadans pels mitjans que els hi semblin bé. També és remarcable el final de la setmana horribilis de Podemos a la dreta impresa madrilenya, que els ha bastonejat per terra, mar, aire i portada. Al principi de la setmana li tocava el rebre al ministre de Consum, Alberto Garzón. Avui reben la Llei de l’Habitatge, atribuida a Podemos, de la que es diu que està mal feta, etcètera, i el nou ministre d’Universitats, Joan Subirats, que ha al·ludit molt tímidament a “alguna mena de consulta” sobre la reforma de l’Estat. El Mundo se li abraona en el títol principal tot acusant Podemos de “reactivar el referèndum”, bla, bla, bla. És un dur marcatge a l’home: no passen la pilota ni el jugador.