L'alt representant per a Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, és un d'aquests socialistes històrics que no té cap mena de problema en criticar la seva pròpia formació i les decisions que aquesta pren. En més d'una ocasió s'ha unit als barons socialistes díscols que han criticat moviments com els indults o la llei d'amnistia, com per exemple el president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page. Ara, Borrell ha concedit una entrevista a El País on ha parlat sense embuts del que pensa sobre: "El pacte entre el PSC i ERC assumeix 'post mortem' el relat del procés". Segons sembla, l'alt representant de la diplomàcia a la UE ha rebut El País a casa seva, a l'Escorial (lluny de la seva natal Pobla de Segur), amb un exemplar del seu llibre Las cuentas y los cuentos de la independencia a la mà. Les primeres paraules que diu als seus entrevistadors són, precisament, sobre la seva obra: "És com si ningú ho hagués llegit”. Comença fort el que serà una entrevista on no es cansarà de criticar amb duresa l'acord entre els socialistes i ERC per investir Salvador Illa. Farem un cop d'ull als principals titular que ha deixat anar Borrell (només uns quants, no acabaríem mai). "En aquest llibre vostè discuteix la tesi de l'Espanya ens roba de l'independentisme: que Catalunya pateix enormes dèficits fiscals. El pacte PSC-ERC va en aquesta línia, apunta a 'un infrafinançament sostingut en el temps'. Hi esteu d'acord?", demanen a Borrell. El líder socialista respon que el pacte per investir Illa dona per bona "la tesi de l'espoli fiscal que tant va pregonar Junqueras durant el procés i que jo he intentat contrarestar". Sobre si després dels indults, l'amnistia i la investidura de Salvador Illa, "ha mort el procés", Borrell assegura que, si bé aquestes mesures "han tingut un efecte pacificador molt positiu", "amb aquest acord s'assumeix 'post mortem' el relat del procés i un canvi de paradigma en el sistema de finançament".
Aquest dilluns, en clau política, tenim bon entreteniment. Ara bé, també hi ha un tema que es destaca a la gran majoria de portades i és un obituari que aquest diumenge va obrir les seccions de cultura de tots els mitjans: la mort de "l'última icona del cinema europeu", com diu La Razón, "l'adeu a l'etern galant francès", com el descriu El País o "adeu a un gran seductor" com titula La Vanguardia. Es tracta d'Alain Delon, un dels últims monstres sagrats del cinema francès, que va morir aquest diumenge als 88 anys a la seva mansió de Douchy, a uns 130 quilòmetres al sud de París, cosa que va provocar un torrent d'homenatges al món del cinema, però també d'autoritats de França i personalitats públiques. La notícia la van donar els tres fills, els mateixos que fins a començaments d'aquest any s'estaven enfrontant públicament sobre l'estat de salut i l'assistència que necessitava aquest home que es trobava en un estat de salut dèbil per un accident vascular cerebral que va patir el 2019. Se sap que ja abans de patir l'atac cerebral el 2019 se li havia diagnosticat un càncer, en concret un limfoma, que el seu estat es va deteriorar el 2023 i que això va generar fortes divergències entre els fills, que durant mesos van protagonitzar discussions públiques.
El Mundo opta per destacar en portada la notícia més colpidora que ha deixat el cap de setmana: un nen d'11 anys va morir en ser apunyalat aquest diumenge mentre estava jugant amb altres nens en un camp de futbol a la localitat de Mocejón, a Toledo. Els fets van tenir lloc cap a tres quarts de deu del matí quan una persona que amagava el seu rostre amb un mocador i duia una arma blanca a la mà, es va dirigir a la banda del camp, a tocar de la graderia, i li va clavar una ganivetada al menor. Encara no s'ha trobat l'assassí, però el rotatiu destaca que duia un tatuatge a la mà. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
