Les portades dels diaris impresos de Barcelona i Madrid són, aquest dilluns, qualsevol cosa menys falagueres —i pensa que tot allò que comença malament és susceptible d’empitjorar—. Només a Catalunya, aquest dilluns cal entrar al Parlament les iniciatives legislatives que siguin per contrarestar la sentència del 25% de castellà a l’escola. CaI que estiguin aprovades abans del dia 31 d'aquest mes de maig, termini marcat pels mateixos jutges en funcions sobrevingudes de Departament d’Ensenyament. Cal resoldre la inacció d’anys del Govern en una setmana i, de moment, els partits no es posen d’acord. Tot això ho recorda l’Ara al seu tema principal de portada. És gros. El Punt Avui avisa que gairebé tots els partits han engegat ja els operatius de cara a les properes eleccions municipals de l’any que ve, de manera que ja tens un criteri que et permetrà interpretar algunes o moltes de les decisions de cada formació els propers dies, setmanes i mesos. El Periódico titula avui l’entrevista amb Ada Colau com més li agrada a Ada Colau, posant el dit a l’ull a la patronal i a un ens anomenat “les elits” que no se sap exactament a qui inclou però que és molt eficaç per fer rabiar la gent que va als mítings. La resta de titolets de l’entrevista són AMGC, Ad Maiorem Gloriam Colau.
Els diaris editats a Madrid tampoc auguren una bona arrencada de setmana. A El Mundo i El País se’ls veu inquiets i preocupats amb una família fracturada que no es parla, com aquelles famílies del procés (te’n recordes, que Catalunya volia la independència?). És la família reial espanyola, dividida i enfrontada pels tripijocs del rei emèrit i la feinada que dona aquest bon home a tots els estaments de l’estat espanyol, des d'Hisenda a la justícia i a les forces de seguretat, passant per la mateixa premsa d’Estat. El Mundo suca pa en l’enfrontament entre Joan Carles I i Felip VI i ho presenta com un desafiament de l’emèrit al seu fill, aviam si té el que convé per no deixar-lo viatjar a Espanya quan vulgui. El País parla pietosament de “clima d’incomoditat” mentre al subtítol de sota diu que ha calgut un intermediari per arranjar una trobada que volen curta i protocol·lària entre un pare i un fill. No indicarà aquesta situació que hi ha alguna cosa més que “un clima d’incomoditat”, que respon més aviat a quan et trobes pel carrer algú indesitjat i has de posar bona cara dos o tres minuts (“…la dona bé, oi? Vinga, doncs. Molt bé! Apa-li. Adeu, adeu. Seguim!”). La Razón, en canvi, va més cara a barraca, i no només perquè obre la portada amb EL tema —que no és un altre que Pegasus, l’espionatge des de les institucions de l’Estat a adversaris polítics— sinó perquè no dissimula que la Casa Reial treballa per anul·lar qualsevol impacte i conseqüència de la presència del reial comissionista al palau de la Zarzuela. L’empresa familiar, ja ho saps, sempre tan complicada. La portada de l’ABC és un retorn al seu habitual estat, que és a la lluna de València, amb un tema principal sobre l’agressió de Putin a Ucraïna que fa almenys dues setmanes que ja va comparèixer davant l’opinió pública.
