És bonic veure com s’esforça el trio de la benzina per presentar el pitjor panorama possible. Aquest dimecres han volgut aprofitar la idea de Junts de penalitzar fiscalment les empreses que no tornin a Catalunya i premiar les que tornin per pintar el govern de Pedro Sánchez com una colla d’anticapitalistes per omissió i Junts com un partit activament antiempresarial. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, va insistir dimarts tres cops que garantiran la seguretat jurídica de les empreses, etcètera, una resposta que ha estat traduïda als títols com que no s’oposen a l’ocurrència de Junts i es llegeix com que hi estan a favor. Val a dir que La Razón no s’ha apuntat a titular contra el Govern pel que no diu, com fan els altres dos diaris del trio, que obren les seves portades amb un judici d’intencions tractat com si fos un fet. Sigui com sigui, es confirma el que es deia en aquesta columna aquest dimarts: les portades repeteixen la mateixa narrativa (el govern espanyol és incapaç i fràgil) amb elements diferents.
La resta de diaris que aquí es comenten comparteixen el mateix relat però amb una graduació inferior i un to menys tremendista. La Vanguardia és el que hi posa més sal i pebre i parla de “l’avís” de Junts a Sánchez. També dona més informació que els altres i explica que el govern espanyol sospesa retirar i renegociar les mesures que disgusten Junts dels decrets òmnibus que es voten aquest dimecres. El País, més moderat, també dona protagonisme a Podemos —que també s’oposa als decrets— i fa servir un concepte menys calent: “posen a prova l’estabilitat de la legislatura”. Això passa, en efecte, però sona una mica a dissimulació, a tirar aigua al vi, com quan de l’avortament en dius “interrupció voluntària de l’embaràs” o anomenes “operació militar especial” a una guerra. Si està en joc el mateix govern, fa estrany parlar de “l’estabilitat de la legislatura”.
L’Ara fa un títol com una mena de cliffhanger de sèrie de televisió, un final penjat, com quan un episodi d'una sèrie s’acaba amb escenes inquietants i tenses que deixen per al següent capítol el desenllaç, tot generant entre l'audiència l’expectació que els manté enganxats a la següent entrega. El Periódico fa més o menys el mateix i insta el lector a seguir l’esdeveniment per saber com acaba. El Punt Avui publica la cosa en un quadret reproduint el que ja se sabia des de primera hora del matí de dimarts. En la seva nova línia, torna a editar una portada de revista amb un pronòstic sobre les conseqüències de la sequera que pateix el país (te’n faig l’espòiler: mig Catalunya serà un desert). Un tema semblant —la crisi climàtica— obre la portada de l’Ara, per cert: la progressió de l’escalfament de la terra. La temperatura és massa alta a tot arreu, des del Congrés dels Diputats fins als oceans i l'atmosfera.
