En aquests temps convulsos no és habitual que les portades dels diaris portin bones notícies, però aquest dimecres es va concretar un acord per l’alto el foc en el conflicte que enfronta a Israel i a Hamàs que obre la porta a poder aturar la guerra que desestabilitza l’Orient Mitjà i que ha tingut en vil tot el món. Després de 15 mesos d’enfrontaments, des que el 7 d’octubre del 2023 Hamàs va atacar Israel en territori jueu, va matar 1.200 persones i va segrestar 251 persones que van ser portades a la Franja de Gaza, el que va desencadenar una resposta de l’estat hebreu, el conflicte ha provocat gairebé 46.000 palestins morts i 1,9 milions de desplaçats. El calat de la notícia d’abast mundial, que ha omplert de joia els carrers de Gaza, mereix ser l’espai noble de les portades, com així ha estat en la majoria dels mitjans de la premsa escrita, tot i que hi ha protagonisme per altres noms propis de l’actualitat, com Junts i Carles Puigdemont, per l’exigència de la qüestió de confiança dels independentistes, sobre la que aquest dijous ha de posicionar-se la Mesa del Congrés i que ha atiat el risc d’una trencadissa definitiva amb el govern de Sánchez.
Mediació dels EUA, Egipte i Qatar
Però tornant a la notícia del dia que comparteixen la majoria dels rotatius, les informacions abunden en els detalls d’aquest acord per aturar aquesta tragèdia ha tingut altres fronts i derivades, amb enfrontaments amb l’Iran, els houthis del Iemen, les milícies de Hezbollah al Líban o les milícies sirianes que van augmentar el risc d’una expansió regional del conflicte, amb possibles implicacions de potències globals com els Estats Units, la Xina o Rússia. Finalment, amb la mediació del govern nord-americà, Egipte i Qatar i després de mesos de negociacions, s’ha aconseguit tancar el principi de la fi del conflicte amb un alto el foc que ha de portar a la fi de la guerra i l’arribada de la pau, amb una primera fase que aturarà els combats i que es basa en l’intercanvi dels ostatges que encara són vius i presos palestins. L’acord, però, que té una derivada política: tot i que ha estat el govern del president sortint Joe Biden qui ha portat la iniciativa, ha estat la figura del qui serà president a tots els efectes el dilluns vinent, Donald Trump, qui va avançar l’acord a través de la seva xarxa social i qui s’ha atribuït el mèrit de l’èxit de les negociacions, i treu pit de què ha estat la seva influència i les seves amenaces les que han permès tancar l’acord, sense ni tan sols haver posat els peus encara a la Casa Blanca.
La importància de Trump
“Israel firma amb Hamàs la treva que reclamava Trump”, titula El Mundo, que destaca que l’estat jueu “accepta iniciar la retirada de Gaza i alliberar centenars de presos palestins a canvi del retorn dels ostatges”, també que el pròxim president dels EUA s’atribueix l’acord i “arribarà a la Casa Blanca sense conflictes en Pròxim Orient” i que es permetrà el retorn de més d’un milió de gazians desplaçats mentre l’alegria inunda tota la Franja”. L’ABC també ressalta la importància de la figura del pròxim president nord-americà: “Trump s’apunta el seu primer triomf amb la treva a Gaza”, titula el diari, que també destaca que el republicà “aconsegueix que Hamàs i Israel acordin un alto el foc i l'alliberació escalonada dels ostatges en poder del grup terrorista a canvi de mil presos palestins”. La Razón, per la seva part, no dona tanta importància a la notícia en la seva portada, que titula amb un simple “alto el foc a Gaza” i El País obre amb l’acord per la treva a Gaza” però apunta en una informació interior la importància de l’efecte Trump, que “mana on Biden no va manar”. També La Vanguardia destaca el nom del pròxim president nord-americà en el seu titular sobre el tema, amb un “alto el foc d’Israel i Hamàs cinc dies abans de l’arribada de Trump”, mentre que El Periódico destaca un “per fi” en el seu titular sobre l’alto el foc a Gaza i l’Ara també dedica a aquesta treva el seu espai principal.
Les amenaces de Junts, més presents a Madrid
Però són els diaris de Madrid i alguns de Catalunya posen el focus en les relacions entre el PSOE i Junts que estan al límit i que poden condicionar la resta de la legislatura del govern de Pedro Sánchez. “El PSOE intenta a contrarellotge evitar una ruptura total amb Junts”, titula El País; “Junts adverteix al PSOE de què no negociarà més a Suïssa si no accepta les seves condicions”, apunta El Mundo; “El Govern (espanyol) negocia amb Junts per sortejar el trencament i demana que reformuli la qüestió de confiança”, destaca La Razón, mentre que l’ABC assegura que “Puigdemont amenaça de tancar al govern la via Suïssa i adverteix que ara ‘Junts anirà per lliure”. A Catalunya, La Vanguardia afirma en la seva portada que “el PSOE i Junts, al límit per impedir el trencament de la seva relació” i que Puigdemont exigeix “tramitar avui la iniciativa per debatre una qüestió de confiança”. L’ARA també utilitza la paraula “contrarellotge” (com El País) per definir l’estat de les negociacions entre Junts i el PSOE, mentre que El Periódico i El Punt Avui obvien aquest tema en les seves respectives portades.