El desori judicial és considerable i el batibull polític va en augment. Només cal aplegar les diverses peces que apareixen a les portades d’alguns diaris per adonar-se que el poder judicial està en peu de guerra contra l’executiu i el legislatiu —el govern espanyol i el Congrés dels Diputats i el Senat— arran de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal que deroga la sedició, reformula la malversació i estableix el nou delicte de desordres públics agreujats. Jutges i fiscals es resisteixen, diguem-ne sediciosament. Cap diari d’aquest dissabte t’ho explica així, potser perquè no gosen pintar el panorama com el que és: un avalot de magistrats i fiscals del Tribunal Suprem i l’Audiencia Nacional contra les decisions del la Moncloa i de les Corts espanyoles que tu vas votar.
Diu El Mundo que els fiscals de la causa de l’1-O han decidit ignorar la lletra de la reforma i consideren que, en la revisió de la sentència de l’1-O, els líders independentistes condemnats poden ser acusats de malversació agreujada —desviar recursos públics en benefici personal— i de desordres públics agreujats, cosa que els deixaria inhabilitats per gairebé una dècada. És a dir, van més enllà que el magistrat Pablo Llarena que, en la interlocutòria de dijous, considerava que els fets de l’1-O no encaixen en el tipus de desordres públics agreujats i només és possible mantenir les acusacions de desobediència i malversació. Aquesta impugnació de Llarena per la dreta fa soroll de conxorxa i pudor d’amenaça.
El País, per la seva banda, explica que el jutge de l’Audiència Nacional que investiga els principals casos de corrupció es planteja arxivar-ne alguns a causa de la reforma de la malversació, la mateixa actitud sediciosa dels jutges i fiscals que han interpretat la reforma de la llei del “només sí és sí” per excarcerar a alguns delinqüents sexuals o rebaixar-ne penes amb afany de desacreditar l’esmentada llei.
La interlocutòria de Llarena ha obert la caixa dels trons jurídics i les conseqüències apareixen als títols principals de La Vanguardia (Puigdemont pot ser extradit aquest any) i d’El Periódico, que aquest dissabte s’ha despertat (es compliquen els plans del govern espanyol per Catalunya). L’actitud d’aquells jutges i fiscals sembla més la de qui es dedica a descobrir vies per aplicar els càstigs màxims als líders de l’1-O, especialment al president exiliat Carles Puigdemont —ni que sigui al preu de desobeir al govern i al parlament espanyols i de saltar-se el nou Codi Penal—, abans que a aplicar la llei refomada pels mateixos govern i parlament.
