Una notícia que arriba a les 10 de la nit a la redacció d’un diari és mala peça al teler per a la versió impresa, especialment si tothom s’ho esperava. És el cas de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’arrabassar a Laura Borràs l’escó de diputada al Parlament, que venia precedida de les que van perjudicar els diputats Quim Torra i Pau Juvillà. La Vanguardia i El Punt Avui han reaccionat canviant el seu títol principal. El Periódico i l’Ara, no. En el moment més alt del procés als líders de l’1-O, tant el Tribunal Suprem com altres instàncies implicades en la repressió de l’independentisme es van aficionar a avançar les sentències i decisions en aquest horari i fins i tot més tard. Es filtrava la part dispositiva de la sentència a la nit i es deixava per a l’endemà el raonament jurídic. El resultat era que la versió impresa de la notícia es feia de pressa i corrents, sense temps per als matisos, el context i les reaccions contràries —era copiar i enganxar la part oficial— i l'endemà el tema punxava perquè havia perdut el dinamisme de la novetat i altres fets li passaven al davant. La JEC ha fet el mateix aquest dimecres.
La JEC no és cap tribunal. És un òrgan administratiu —com recorda La Vanguardia al subtítol, potser amb intenció— però té a les seves mans posar i treure parlamentaris electes al marge de la decisió de la cambra a què pertanyen. És part de la xarxa d’institucions —del Tribunal Constitucional al Consell d’Estat i fins i tot l’Agència de Protecció de Dades, etcètera—, amb funcions supervisores, assessores o legals, que intervenen abans, durant o després de l’acció de govern. L’Estat profund, en diuen alguns. El deep state. Són organismes no electes i que, pròpiament, no formen part de cap dels tres poders. La seva composició es pacta a les Corts entre els dos partits majoritaris. Potser amb aquest context s’entén el títol de caire gangsteriu d'El Punt Avui —“La JEC elimina Borràs”— i els tons sinistres de l’Ara —“La JEC ordena al Parlament que retiri l’escó a Borràs”. Els diaris de Madrid ni tenen el tema en portada.
Un altre afer que ha fet sort a les portades és l’acusació de Rússia a Ucraïna de provar d’assassinar Vladímir Putin fent caure dos drons contra el Kremlin. Fa una mica riure, especialment si has vist el vídeo difós per Moscou i l’èmfasi que posen els agressors a presentar-se com a agredits. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ho ha negat, és clar. Les portades de Barcelona i Madrid recullen acríticament la versió del mateix Kremlin, sense adonar-se que, si és com diuen, aquesta operació sense efectes militars té repercussions simbòliques colossals: els petits drons que esclaten al cor del Kremlin, exactament sota la bandera russa de la cúpula, deixen al descobert la debilitat de Putin davant dels russos. El nou tsar que va aixecar la seva dictadura d’home fort, no pot ni defensar el seu palau. A més, l’explosió s’ha produït molt a prop de l’escenari instal·lat per a la desfilada del 9 de maig, aniversari de la victòria contra el nazisme, cosa que ajuda a transmetre la sensació d’amenaça d’incursions des del cel a la mateixa capital de Rússia. Si vius a Moscou et deu córrer un calfred per l’espinada.
