Les portades dels diaris impresos de Madrid ganyolen o es queixen del topall del 3% imposat al lloguer d’habitatges pel 2024, la principal mesura de la futura llei de l’habitatge pactada entre el govern espanyol, ERC i Bildu. El Trio de la Benzina veu la llei motivada per una perfídia soviètica. El Mundo diu que es fa per “acorralar als propietaris”. Pobres propietaris. A sobre dels tràfecs a què els sotmeten l’Estat i, sovint, els inquilins, han de suportar la histèria i l’endevinació d’intencions que practica el tabloide ultra. L’ABC alerta que “altera el mercat immobiliari”. Clar. Què hauria d’alterar, el mercat de diamants d’Anvers? “Empara l’okupació”, afegeix. Esclar que sí. La Razón, com fa sovint, passa d’explicar el contingut de la norma als títols de portada i diu que és la posada de llarg de “l’entente” de Pedro Sánchez amb els filoetarras e independentistas per a les eleccions municipals del 28-M. Filoetarras. Realment… Fins i tot a El País sembla que se li escapa mitja queixa al títol, on diu que el pacte “imposa més límits al lloguer”. Imposa. Més límits. Com volent dir que encaixa noves restriccions a martellades. Potser es pot llegir al contrari i resulta que té un deix celebratori. No ho sembla gaire.
Als diaris de Barcelona, en canvi, el to és més circumspecte, més previngut. Potser perquè l’experiència és un grau i ja saben que no n’hi haurà per a tant. Catalunya va tenir en vigor una regulació restrictiva del lloguer entre el setembre del 2020 i el març del 2022, data en què el Tribunal Constitucional va anul·lar-la parcialment. La mitja dotzena d'estudis acadèmics sobre aquests divuit mesos conclouen de tot. Que l’oferta d’habitatges de lloguer va caure. Que no va caure. Que el preu es va moderar. Que no es va moure. Etcètera. Pots predir les conclusions de cada estudi segons l’organisme que l’encarrega. Al seu moment, aquests diaris ja van analitzar què passava a altres ciutats amb limitació dels preus del lloguer. A Berlín no funciona. A Viena, sí. Coneixent el pa que s’hi dona, els diaris barcelonins fan uns títols més administratius, sense el soroll de fons de la polítiqueria i sense llançar les campanes al vol, com si amb la nova regulació els ciutadans recuperèssim el paradís perdut dels nostres primers pare i mare.
També surt a totes les portades —fora la d’El Mundo— l’aval del tribunal constitucional francès a la reforma de les pensions promoguda per decret pel president Emmanuel Macron. L’Estat espanyol també té en marxa una reforma del sistema de pensions també. Comptat i debatut, aquesta reforma suposarà reduir les pensions futures. Si a França —que fa una reformeta si la compares amb l’actual legislació espanyola— se’n surten, el govern espanyol s’atrevirà a més en el futur. Ferrovial ja ha desaparegut del mapa de les portades i també els casos Negreira, Tito Berni i etcètera. Sembla que només és un descans temporal, no et facis il·lusions.