Les portades dels diaris unionistes, o constitucionalistes, que han abonat l’amnistia venen aquest dimarts una mica moixes. O caldria dir cautes i previngudes, sense grans entusiasmes en els títols, per més que dediquin bons espais al fet que el PSOE hagi registrat la llei d’amnistia al Congrés. En dedicar posició i superfície al tema, reconeixen que l’avinentesa és molt remarcable. Alhora, no gosen escriure una paraula de més i es queden a mig dir. Per aventurar una hipòtesi, potser els pesa la seva participació en la fabricació del relat que després el Tribunal Suprem convertiria en “sedició”, “violència ambiental”, etcètera, a més de la col·laboració entusiasta en presentar els processos contra els líders i organitzadors de l’1-O com l’aplicació imparcial de la justícia “sense vencedors ni vençuts”.
El País fa un titular entre ginecològic i cabdillista: Sánchez alumbra la amnistía. Fa de mal traduir. “Sánchez dona a llum l’amnistia” o “Sánchez il·lumina l’amnistia”? Encara bé que fan servir el verb alumbrar i no parir. Igualment es fa una mica estrany. A l’editorial d’aquest dilluns, sisplau i en to espantat, demanen al PSOE, Sumar i socis de la investidura, que expliquin molt bé l’amnistia perquè no es pot “ignorar l'impacte social” de les manifestacions de la gent que s’hi oposa. Esclar. Aquestes contestacions al carrer s’han de considerar amb cura, però es podia “ignorar l'impacte social” del 9-N, de l’1-O i de la intensa activitat popular en suport del referèndum d’autodeterminació a Catalunya, perquè en 13 anys mai no se’ls va acudir editorialitzar en aquest sentit sobre l’independentisme. A l’editorial d’aquest dimarts, però, se’ls veu més contents perquè, a parer del diari dels progres boomers, el text de la llei és millor que el del pacte entre el PSOE i Junts. El que volen dir, és que ha desaparegut el concepte lawfare —ho fa notar El Punt Avui al seu títol principal—, per bé que s’insinua entre línies a l’exposició de motius de la llei: fins a tres cops diu que es tracta d’un “conflicte polític” que no es podia resoldre a cops de toga i de porra. Ni tampoc a cops de titular.
És lògic que aquest diari —i els diaris ains— no deixin escapar ni un mil·ligram d’entusiasme. El Periódico també titula en termes fisiològics (“L’amnistia pren cos”) i, pel títol de l’editorial (“Un bon fi, un mitjà dubtós”) ja es veu que la llei d’amnistia no els acaba de fer el pes, malgrat que a la introducció esmenta uns 50 precedents jurídics, internacionals i ben variats, per justificar la idoneïtat de l’amnistia com a eina excepcional per restablir la “convivència”, etcètera. La Vanguardia tampoc no es complica gens. Fa recompte i destaca que l’amnistia afecta menys de 400 persones, entre elles 75 policies, com volent dir que no n’hi ha per a tant. L’Ara vola encara més baix i ho diu amb un títol administratiu i pla: “La llei de l’amnistia entra al Congrés”.
Als diaris del Trio de la Benzina se’ls veu disgustadíssims. El comentari de les seves portades, desmesurades i apocalíptiques, es fa sol si es compara amb el que explica a X (abans Twitter) Idafé Martín, un periodista espanyol amb anys a Brussel·les. El Regne Unit, diu, ha aprovat aquest setembre del 2023 una llei d'amnistia que tanca més d’un miler d’investigacions i judicis oberts per crims —alguns de sang— comesos durant les dècades de terrorisme a Irlanda del Nord. Beneficia policies i terroristes. A la llei s’hi oposen els cinc partits polítics més votats d'Irlanda del Nord —catòlics i protestants— i grups de defensa dels drets humans. Fins i tot el Tribunal Europeu de Drets Humans ha esmenat alguna part d’aquesta llei, que cancel·la la intervenció dels jutges i deixa sense efecte sentències ja dictades. Pedro Vallín, un col·lega de La Vanguardia a Madrid ho comenta dient: “Serà que el Regne Unit no és un estat de dret i fa tres segles que ho fingeix?” Serà que els diaris del Trio de la Benzina fa anys que fingeixen ser-ho?