És trist rectificar el que s’ha escrit només 24 hores abans. Si cal fer-ho, però, es fa. El projecte de llei de la Memòria no permetrà investigar judicialment els crims i delictes del franquisme, segons ha explicat el ministre del ram, Félix Bolaños. Els seus socis de govern d’Unidas Podemos van fer circular dimarts que la nova llei reobriria els casos que va enterrar la llei d’Amnistia del 1977, que inclou també prescripcions que obliguen a l’oblit i al punt i final dels possibles crims i delictes. El dret internacional estableix que els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortures són “no amnistiables”, “imprescriptibles”. A Espanya no. A Espanya han prescrit i es van amnistiar i al dret internacional que el bombin. Bolaños, segons les portades d’El País, La Razón i El Mundo, diu que la llei de Memòria no suposarà cap canvi del que fou aprovat el 1977. En fi. Com va dir dimecres el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el govern espanyol “ven fum” i “enganya la gent” amb aquesta llei. Com que tot quedarà com estava, els diaris del sistema del 78 avui no fan gaire soroll. Circulin, aquí no ha passat res.
Una trista conseqüència de tot plegat és que l’alternativa del Trio de la Benzina per escalfar la seva afició és una causa contra Podemos per finançament irregular via Veneçuela, etc. És la causa que fa quinze o setze contra aquest partit. Les anteriors han estat totes arxivades però la justícia espanyola no s’atura i sempre troba un motiu o altre per perseguir-lo. En aquest cas són les revelacions d’un antic espia chavista fugit a Espanya anomenat el pollo Carvajal. Si la cosa va a més, aquest home i el seu cas seran explicats aquí. De moment, no cal perquè sona tot a conte de la vora del foc.
Les portades dels diaris de Barcelona coincideixen a remarcar que el Govern negocia els pressupostos “a dues bandes” amb la CUP i els comuns, com diuen La Vanguardia i El Periódico o “en paral·lel”, com en diu l’Ara. És tot el que se sap de les negociacions per aprovar els pressupostos del 2022, perquè de la substància del debat cap diari diu gran cosa en portada.
És curiós com cap diari es fa ressò de la negativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a acceptar les denúncies de Vox, Convivència Cívica Catalana i Ciutadans contra el President Aragonès i els seus consellers Giró i Villagrà, acusats de prevaricació i malversació de cabals públics pels avals de l'Institut Català de Finances als ex-alts càrrecs del Govern enforquillats pel Tribunal de Comptes. Per una vegada que guanya el toro, no és notícia. Ja és mala sort, tant com han estat a les portades els acusats i confiscats pel Cuentas, com en diuen en l’entorn de les víctimes. La interlocutòria del TSJC dibuixa implícitament un perfil de la mentalitat dels denunciants: imaginen darrere de qualsevol acció del Govern que no els agrada un delicte com els de l’1-O. Deu fer una mica de por i tot acostar-se a aquesta gent, com si en demanar-los l’encenedor t’arrisquessis a una denúncia per piròman. Perquè, com ets indepe, per a què vols l’encenedor, eh?