Tots els diaris, fora d’El Punt Avui, obren amb el desori de la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com la llei del “només sí és sí”. Ha estat impulsada des del Ministeri d’Igualtat que encapçala Irene Montero, de Podemos. La llei fusiona dos delictes —agressió i abús sexual— en un de sol i desnaturalitza, a parer de molts juristes, un criteri clau a l’hora d’interpretar el delicte: l’existència o no de violència explícita (fer mal a la víctima) o implícita (amenaçar-la de fer-ne). Amb la nova llei, tant la persona que toca una altra al metro com qui la viola al mateix metro serien jutjades pel mateix delicte. Això obliga a eixamplar la forquilla de les penes, perquè bé cal castigar diferent comportaments diferents. El resultat és que delictes greus acaben menys penats. Així doncs, la nova llei ha acabat beneficiant a condemnats per agressions més greus. El balanç de la seva aplicació és descoratjador. Fins aquest dilluns, s’ha reduït la condemna o excarcerat a 338 agressors.
El PSOE ha decidit prendre la iniciativa de modificar-la per endurir les penes, malgrat que es va aprovar no fa ni mig any, i a risc d’encabronar al seu soci de govern, Podemos. Al PSOE, que electoralment va més just que les calces d’un capellà, l’espanta que l'escàndol li passi factura les properes eleccions. Agressors excarcerats, reduccions de condemnes, jutges i fiscals emprenyats i una gran trifulga política i mediàtica. De tot això, sobretot, parlen les portades d’aquest dilluns, de les conseqüències polítiques de l’aplicació de la nova llei.
Aquest enfocament deixa de banda l’efecte més greu del nyap jurídic: que s'ha reobert el dolor de moltes víctimes i ha augmentat la inseguretat de milions de dones. L’ABC assenyala a Irene Montero, responsable última del merder, amb una fotografia a tota plana on es veu la ministra amb posat entre irritat i espantat. La Vanguardia remarca l’enfrontament entre els socis del govern espanyol. També El Mundo, El Periódico, l’Ara, La Razón… El Mundo publica una foto ben tallant, on es veu Ángela Rodríguez Pam i Victoria Rosell, mà dreta i mà esquerra de Montero, amb la cara funerària de qui no ha dormit des de fa tres dies. Però no són aquestes, però, les protagonistes reals de tot l’embolic, sinó les dones que avui es troben més desprotegides que abans de la flamant Llei de Llibertat Sexual.
Ara ja és palés que es va legislar amb pressa i sense escoltar el criteri dels experts i dels tècnics. La mateixa sospita persegueix altres lleis promogudes pel Ministeri d’Igualtat, com la discutidíssima “llei trans” que —com la del “només sí és sí”— es tramita amb urgència i amb fortes crítiques de col·lectius feministes, famílies i psiquiatres, que no se senten escoltats. Probablement, però, els diaris se’n faran un festival polític —de fet ja és així— d’enfrontaments entre els socis del govern espanyol en perjudici de les víctimes reals d’aquest batibull ideològic i legal.
