Remarcable la portada de La Vanguardia. Pels qui coneixen la gramàtica del diari, és gairebé una convocatòria a la manifestació en defensa del català a l’escola que arrenca aquest dissabte a les 11 a la plaça Tetuan de Barcelona. La Vanguardia, quan vol i té traça, diu sense dir, com la bona poesia. La portada s’obre amb el títol “Casado inflama el conflicte pel català la vigília de la manifestació”. Què més vols, Manolito. És l’únic diari que li pinta la cara al president del PP per les mentides catalanòfobes que va escampar ahir a Galícia. L’únic diari de Barcelona que ho fa, perquè als de Madrid no se’ls espera. Fins i tot algun, com El Mundo, tira sal a la ferida fent sortir una que diu allò tan suat que Franco va beneficiar Catalunya i el País Basc, o es queixa que “els sindicats i l’església” donen suport a la manifestació en comptes de preguntar-se per què serà. L’ABC fa sortir el pare d’un nen del Prat que ha reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que apliqui el 25% d’espanyol a la classe o a l’escola sencera del seu fill, que té “necessitats especials”. Valga'm Deu.
Però tornem a La Vanguardia. Fa gairebé un mes, el diari va fer una cobertura freda, raquítica i poruga de la sentència del Tribunal Suprem que desmantellava la immersió. Aquí es preguntava “on és el diari de referència de Catalunya per a exercir de capdavanter i fer sonar la veu del país” quan el que està en joc és la llengua de tots, i no un corredor mediterrani, una ampliació de l’aeroport o uns jocs olímpics. No sabem on era aquell 26 de novembre, però avui ha aparegut. Tampoc no publica editorial sobre el tema —sí el bitllet del director—, però almenys obre la secció de política amb la cosa. El que fa un mes era un diari covardot, trist i decebedor s’ha capgirat en decidit, indignat i punxegut. A l’altura de la pròpia història i responsabilitat. El diari no estaba muerto, estaba de parranda. Això s’havia de dir. Queda dit.
Que Joan Carles I ja ha posat fil a l’agulla de la seva tornada a Espanya ho demostra que cinc de les vuit portades tenen la foto de l’emèrit a la llotja de la pista de tennis on ahir es celebrava un torneig insubstancial amb la presència de Rafael Nadal. “S’ha deixat veure”, com escriuen ara els diaris, en aquest l’estil llagoter de les revistes de tafaneries rosades. Prepara’t, que d’aquestes en veurem més. Perquè, encara que els diaris no ho expliquin, l’emèrit també juga la partida. La seva. ¡Vamos Rafa!
El Mundo se suma a l’afany de fer por amb la sisena onada de la pandèmia i diu que hi ha el triple de contagis que fa un any. Sí. Calla, però, que no hi ha ni la meitat d’ingressats, com explicava El Periódico aquest divendres. També calla, com la resta del Trio de la Benzina, que la Comunitat de Madrid, des de dilluns, acumula 16.892 casos nous de covid-19 i duplica la incidència acumulada en cinc dies. La presidenta, Isabel Díaz Ayuso, ja no fa els gegants com abans. L’any 2020, Madrid va ser la regió d’Europa amb més excés de morts —excés que s’atribueix a la pandèmia. Aquest any pot repetir. Ho sabrem a tota Europa fora de la mateixa Madrid, on els mitjans impresos de la ciutat no ho diuen, excepte El País. Quina pena.
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada
El País, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada