Diuen La Vanguardia i El Periódico que el Govern “estudia” o “planeja” les restriccions que adoptarà en resposta a la Covid-19 un cop s’acabi l’estat d’alarma que empara les actuals mesures, decretat pel govern espanyol i aprovat pel Congrés. La Generalitat vol donar aire als sectors que depenen de la presència de gent en establiments i esdeveniments: la restauració, la cultura, el turisme. Segons El Mundo, però, el Govern “improvisa un decretazo per imposar el toc de queda”, mentre que les altres autonomies “demanen un paraigua jurídic estatal” per fer… el mateix que la Generalitat pretén: governar. Per això els elegim. El Mundo, però, presenta l’afany de governar de la Generalitat com una obscura conxorxa per tenir als catalans lligats de peus i mans.
Les noves regulacions hauran de passar pels Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat. En el cas del de Catalunya, ja fa temps que es desdobla en departament de Salut, d’Interior, d’Ensenyament i del que convingui. En fi, que la Generalitat, si vol governar, no tindrà més remei que posar-se en mans de jutges i magistrats —no electes—. Els diaris no ho diuen així de clar, com tampoc han explicat gaire aquest últim any que la política triada pels governs central i autonòmics per controlar i aturar la pandèmia ha estat la restricció de drets i llibertats.
Ningú discutirà que l’absència de vacuna forçava a limitar llibertats tan bàsiques com moure’s, reunir-se o fer rutllar el negoci. També és difícil negar que les restriccions s’han aplicat, explicat i compensat de manera desconcertant i confusa: centralitzant i descentralitzant a la babalà, apel·lant al patriotisme via comandaments militars i policials i eslògans voluntaristes i buits, obligant a l’ús de mascareta més enllà del que la ciència demana, amb multes de base legal vaga i confusa, etcètera, etcètera. Els poders públics aproven justet, si aproven. No han sabut gestionar bé les dades ni els pagaments de subsidis, ajuts i assegurances. Ens han demanat molt i ens han donat poc. Quan han arribat les vacunes, el personal sanitari i els ciutadans hem passat un calvari de malfiança fins que el programa no s’ha estabilitzat. En fi. Certament, ningú no en sabia gaire i el desgavell i els embolics no són res d’estrany en aquestes condicions. Tothom n’hem après un munt. De la pandèmia i de quina pasta estem fets.
L’Ara du un títol molt interessant. Potser el més interessant i positiu del dia: La vacunació dona oxigen a l’economia. Fa un any, els diaris havien de limitar-se a dir a tota portada “Distància, mans, mascareta” de mil formes diferents. Avui ens diuen que la vacuna protegeix la gent i també és remei de l’economia. És un salt colossal en un any. Quin contrast, oi? Darrere d’aquest títol s’amaga la capacitat humana de transformar el desordre, la incompetència i la saragata —tot el que es deia en el paràgraf anterior— en progrés, avenços, solucions. Pensàvem que passarien almenys dos anys abans de tenir una vacuna eficaç. En menys d’un any en tenim mitja dotzena que funcionen. És increïble.
A la premsa de Madrid, dues notes destacades. El Mundo, el diari que més ha treballat per normalitzar l’extrema dreta, entrevista Isabel Díaz Ayuso, candidata del PP a la presidència de la regió madrilenya i previsible guanyadora. Afirma que no passa res per governar amb Vox, que no n’hi per a tant. Ja ho veurem. O no. El diari, mica en mica, va preparant la pista d’aterratge. L’ABC revela els plans de Pablo Iglesias per deixar la política i dedicar-se a la tele emparat per Jaume Roures. Potser sí. El material que publica el tabloide monàrquic, però, sembla més aviat una campanya per desanimar i suprimir el vot a Unidas Podemos que informació periodística, perquè les fonts que cita són “segons ha sabut ABC” i “un directiu del món de la comunicació” anònim. No sembla gran cosa. La resta del text és un refregit de coses ja publicades que el diari encaixa a martellades en aquest nou relat.
