Un dia més la mateixa història. L’Ara i El Punt Avui obren la portada amb el reconeixement i la justificació del Ministeri de l’Interior a la infiltració il·legal de policies en moviments juvenils i independentistes, de la que se’n coneixen almenys dues víctimes: el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Jovent Republicà, les joventuts d'ERC. A la resta de diaris, inclosos La Vanguardia i El Periódico, ni esment en portada. El Ministeri de l'Interior considera "legítim, idoni i oportú" infiltrar agents als moviments juvenils per captar informació i ho justifica en les accions i estratègies violentes de l’independentisme, segons la resposta del ministeri de Fernando Grande Marlaska al contenciós administratiu presentat per Òmnium Cultural a l'Audiència Nacional. L’independentisme ni té una “estratègia violenta” ni ha protagonitzat “accions violentes” que justifiquin enquadrar-lo dins l’Estrategia Nacional contra el Terrorismo, com al·lega el ministeri. El que fa Interior és una acció inquietant contra els drets civils i polítics de la gent de la que un diari normal se’n preocuparia, igual que els diaris estatunidencs es van mobilitzar per la tortura que l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència gastaven a la presó iraquiana d’Abu Ghraib o sobre la legalitat del penal de Guantánamo i el tracte que s’hi donava als que hi eren detinguts.
Si la comparació et sembla exagerada, torna-hi a pensar. Potser has perdut sensibilitat democràtica. Són coses que passen. Els hi passa als mateixos diaris, si més no. Aquí en tens un cas conegut. El País del 23 de desembre del 2012 obria portada (pdf) amb aquest títol: Mandos policiales actúan al margen de la ley contra políticos catalanes. Hi afegia aquest subtítol: Los agentes difunden acusaciones sin pruebas para denigrar a los soberanistas. A l’editorial blasmava amb contundència aquestes activitats il·legals. Des del 2015, però, els diaris són part activa, gairebé militant, en la difusió de la mateixa mena d’acusacions sense proves, com han fet aquests dies en el cas del SEPC i de Jovent Republicà. En el millor del casos, callen o miren cap a un altre costat. El 2012, el desori contra uns ciutadans dissidents obria el diari espanyol de referència. Deu anys després, ni una ratlla enlloc. Què ha canviat? Pensen els diaris que els independentistes són menys ciutadans i que se’ls pot espiar i infiltrar amb raons abusives? Aquest últim cas potser és més greu i tot, perquè no es tracta d’alguns policies corromputs, de la policia patriòtica, sinó d’una activitat acceptada i defensada pel mateix Ministeri de l’Interior i que es paga amb els teus diners. Fa pensar.
També fa pensar la indiferència amb què aquest dimarts els diaris catalans segueixen l’enrenou per la renovació del Consell del Poder Judicial i dels òrgans que en depenen, singularment el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, amb magistrats el mandat dels quals ha caducat fa anys —el del president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, ja fa quatre anys— i sales que aviat no podran ni jutjar. Per exemple, d’aquí a uns mesos, el Tribunal Militar Central s'haurà quedat sense membres i no es podrà reunir, com lamentava aquest dilluns el mateix Lesmes. Les portades madrilenyes, en canvi, van fortíssimes amb la cosa. L’efecte que fa, però, és que tota la martingala judicial interessa més pel joc polític i de poder que hi ha al darrere que no pas per l’afany d’explicar a la gent que els mandarins judicials i els polítics es passen les obligacions amb la ciutadania per l’arc de Douglas perquè s’ocupen de les seves guerres partidistes i partidàries. I en aquestes guerres, els diaris són soldats dels uns o dels altres.
