L’Afganistan i el preu de la llum. Són els dos afers que ocupen els titulars principals de les portades d’aquest dimarts. La majoria dels diaris donen preferència a la retirada final dels Estats Units del país asiàtic, que expulsa així l’exèrcit del tercer imperi contemporani després del Regne Unit (cruament derrotat el 1841) i la Unió Soviètica (ídem, el 1989). És un fracàs de tot l’entramat institucional organitzat per aquest ens historicocultural anomenat “Occident” i “ordre de postguerra”. Els títols d’aquests dies, molt enganxats al dia a dia de la retirada, no poden copsar la magnitud de la tragèdia, les dimensions del trasbals geopolític.
Els titulars es troben en la mateixa situació que el nen de Sant Agustí, que volia traslladar amb les mans tota l’aigua del mar a un clot que havia obert a la platja. Els títols són un artefacte que difícilment està a l’alçada d'aquesta comesa, massa àmplia i profunda per a les eines del periodisme, tan enganxat a l’última hora que s’entrebanca amb els mateixos fets dels quals pretén informar i explica aquesta crisi aquí caic allí m’aixeco, fragmentàriament i embarbussada. La Vanguardia, El País, El Periódico i l’Ara tiren pel dret, en titular pel fet més elemental (els EUA marxen després de 20 anys). El Mundo, en canvi, fa els gegants assenyalant Biden i provant de deixar en ridícul els nord-americans. L’ABC opta per “l’interés humà” i dona veu a un militar espanyol que pilota un dels avions de rescat i que diu que quin greu i que malament tot. No res.
Per la pedanteria de dir-ho: The Economist, la capçalera més influent del món, ha encarregat una explicació de la catàstrofe afganesa a l’exsecretari d’Estat dels EUA i überdiplomàtic de la Guerra Freda, Henry Kissinger. L’home diu que quan els EUA arrisquen la vida dels seus militars, s’hi juguen el prestigi i involucren altres països, ho han de fer “sobre la base d’una combinació d’objectius estratègics i polítics”. Estratègics, per establir els resultats pels quals es lluita; polítics, per establir el marc institucional que ha de sostenir aquests resultats, tant dins del país intervingut com internacionalment. Els EUA, afegeix, han fracassat a l’Afganistan per incapacitat de definir objectius assolibles i vincular-los a la política interna nord-americana. “Els objectius militars eren massa universals i inabastables i els polítics massa abstractes i esquius”, diu. “El fracàs en vincular uns i altres ha embolicat els EUA en un conflicte sense punts finals definits i ha provocat la dissolució d’un propòsit comú en el pantà de les controvèrsies polítiques internes”. Kissinger avisa, a més a més, que l’Afganistan “mai no ha estat un estat modern”, en el sentit d’una comunitat política que comparteix obligacions i autoritat. “Construir un Estat democràtic modern a l’Afganistan, on les decisions del govern s’executin igual a tot el país, vol molts anys, segurament dècades, i contrasta amb l'essència geogràfica i etnoreligiosa del país”. Tot això —i molt més— com ho vols dir en titulars de quinze o vint paraules enmig del brogit dels atemptats d’Estat Islàmic i la brutalitat talibana, del clamor dels que no poden fugir d’una mort segura, o de la calamitat dels drets humans al país?
Ribera, ministra en risc
Sí que es pot, en canvi, dir que el govern espanyol s’ha ficat de peus a la galleda amb el rebut de la llum, que no fa ni quatre mesos que funciona i ell solet ha fet enfilar la inflació el 3,3%, un augment que fa nou anys que no es veia. Aviam si serà pitjor per a l’economia la reforma de la tarifa elèctrica de la ministra Teresa Ribera que les conseqüències de la covid-19. El País fa molt santament d’obrir la seva portada amb aquest tema i posant el dit a l’ull de l’executiu de Pedro Sánchez, que no reacciona o llança pilotes fora, com assenyalen El Mundo i l’ABC. El tabloide monàrquic té força mala bava, perquè diu que la ministra responsabilitza Brussel·les del desori de la tarifa, la mateixa Brussel·les que ha de fer arribar els fons de recuperació postpandèmia. Aquest dimarts s’acaba, segurament, la preeminència de l’Afganistan a les portades. Calcula que l’afer dels preus de la llum el substitueixi. Si hem de fer cas de les portades, a la ministra Ribera el cap li fa olor de pólvora.
