Avui tota la festa és a les portades dels diaris de Madrid. És el tercer dia consecutiu que Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior, les protagonitza, totes o moltes, i per esdeveniments que no són poca cosa. Avui perquè s’ha confirmat que l’Audiència Nacional declara il·legal el cessament per “pèrdua de confiança” del cap de la Guàrdia Civil a Madrid, Diego Pérez de los Cobos, l’home que va dirigir la repressió de l’1-O. La sentència posa la cara com un mapa a Marlaska. El magistrat Celestino Salgado conclou que “el motiu de la decisió discrecional de cessament era il·legal”, perquè si De los Cobos hagués accedit a les ordres d’Interior hauria comés “un il·lícit penal”, com és informar sobre una instrucció judicial en curs. En plata: Marlaska demanava a De los Cobos que cometés un delicte. La destitució és “un clar exercici desviat de la potestat discrecional” de nomenar i destituir càrrecs de confiança. Etcètera, etcètera. Marlaska és també jutge, en concret el jutge amb més sentències tombades a Europa per infraccions de drets humans. Segur que s’adona que el seu col·lega hi suca pa.
Com que una desgràcia mai no ve sola, fa dos dies, Marlaska va ser enxampat ressuscitant la “puntada de peu a la porta”, concepte al·lusiu a la llei de seguretat ciutadana del 1992 (el 2015 va ser substituïda per la “llei mordassa” del PP) que facultava la policia a entrar a casa teva sense autorització judicial si els agents sospitaven que s’hi cometia un delicte. La va promoure el ministre José Luis Corcuera, del PSOE. La part de la puntada va ser declarada anticonstitucional. Marlaska, molt hàbil, havia signat una ordre ministerial autoritzant-la d’estranquis, i la policia ja l'ha aplicat almenys dos cops, malgrat que els inquilins, com a molt, haurien comés una mera infracció administrativa. És curiós i trist comprovar que, malgrat que passin els anys, les pulsions dels ministres de l’Interior, siguin del PSOE o del PP, són les mateixes: atorgar més poder i discrecionalitat a la policia en perjudici dels drets i llibertats dels ciutadans. D’on treuen aquesta gent?
Els diaris també hi suquen pa, especialment ell trio de la benzina. El Mundo segueix la primícia que va publicar ahir i fa un títol boníssim (“Marlaska va purgar Pérez de los Cobos per complir amb la llei”). El títol descriu un fet cru i net, prova que no cal titular —com fa gairebé cada dia— amb interpretacions dramatitzades o judicis d’intencions indignats per mostrar la importància o la gravetat de la notícia. També prova que no se’ls ha oblidat titular bé. A més a més, de costadet hi posa la cosa de la puntada a la porta. Una primera que el ministre pot emmarcar.
Llàstima del “purgar”. L’ABC també en parla així, en un titular més forassenyat. Aviam, purgues, el que se’n diu purgues, eren les de Stalin, amb milers de detinguts, assassinats i deportats. Fora d’aquest context, si parles de “purga” és que vols exagerar. La Razón no crida, però igual s’equivoca en descriure la conducta de De los Cobos com “no col·laborar amb el govern [espanyol]”, que no és el que va passar. El que va passar és molt més greu. El País no s’hi atreveix gaire i opta per fer quedar malament a la nova ministra de Sanitat amb un títol també boníssim, per contundent i per còmic: “Sanitat busca com defugir la seva pròpia llei sobre l’ús de les mascaretes”. La Vanguardia obre amb el mateix tema —sense gràcia. En fi. Aquesta setmana ha estat de passió per al govern espanyol, molt en consonància amb el temps que celebra l’església catòlica.
