Dos diaris obren la portada amb un tema diferent al de la manca de vacunes. La Vanguardia perquè ja ho va avançar el passat 26 de gener. És una bona excusa, encara que avui se saben coses més greus que fa dos dies. L’altre diari és l’ABC, que té menys excusa, perquè tria obrir amb la desesperació que li causa haver identificat “cent cessions” del nou ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, a Catalunya i el País Basc. En menys d’un dia. És un rècord planetari absolut d’eficiència ministerial, siguis ministre rookie —com és el cas— o veterà. Tal qual: mai cap ministre havia cedit tant en tan poc temps. Iceta no defrauda —encara que l’ABC pateix.
Almenys se’n poden fer tres comentaris, d’aquesta opció pel ganyol davant la inexorable ruina de los muros de la patria mía, si un tiempo fuertes ya desmoronados, de la carrera de la edad cansados, por quien caduca ya su valentía, que deia Quevedo. El primer és que el diari es fa un tip de patir per no res. Iceta ha repetit el que han dit prop de dos milions de ministres abans que ell, allò “d’Espanya forta en la unitat i orgullosa de la diversitat”, etcètera, etcètera. No sembla tan perillós.
El segon és que, fins ara, les “cessions” al País Basc mai han estat cap problema a l’Espanya-Espanya que representa aquest diari. Ni tan sols en els anys de plom d’ETA. De manera que és legítim sospitar que el País Basc l’han afegit al titular no perquè els inquieti, sinó per poder defensar-se quan els acusin de catalanòfobs, catalanomaniacs o catalanosensibles.
L’últim és recordar-los-hi que el que mata als espanyols i a molta gent al món —dos milions llargs en menys d’un any ja— és la covid-19, aquesta malaltia contra la que actuen les vacunes que ara s’han exhaurit, cosa que preocupa la gent molt més que la fantasia oriental de les “cent cessions”.
Un parell de detalls més de les portades d’avui, ambdós a El Mundo. El titular que obre la portada és més enganyós que la llenya de figuera. No hi ha cap “fracàs de la compra” de vacunes. Al contrari, hi ha un fracàs del subministrament, del que en són responsables, curiosament, tres fabricants alhora —Pfizer, Moderna i Astra-Zeneca— i només a Europa. El diari titula així per carregar els neulers al govern espanyol. Quina barra. Mira que hi ha motius per posar-li el dit a l’ull i han anat a buscar el que no era, retorçant-lo per fer mal. Perquè no serà per informar que capgiren la realitat tan grollerament, oi? També pot ser que els portadistes s’hagin equivocat o hagin badat. Coses pitjors s’han vist.
Un detall final, al mateix diari. El Mundo (també l’ABC i La Razón) han inventat dues dotzenes de portades amb l’anomenat “cas Dina”, en què el jutge Manuel García Castellón, de l’Audiència Nacional, acusava Pablo Iglesias, el Vicepresident del govern espanyol. Per respecte a l’aforament, el magistrat va traslladar el cas al Suprem. Doncs bé, el Suprem li ha tornat —després de marejar-lo setmanes i setmanes, això no manca mai— dient a García Castellón que tot són imaginacions seves i que no aporta cap prova del que diu. El Mundo, en prova de mala fe, afegeix que el cas torna a l’Audiència “de moment”, com si més endavant el Suprem pogués recuperar-lo. Quin mal perdre. Almenys, però, tenen el nervi de donar-ho en portada, no com els seus dos companys de banda, que ja els has vist prou.
