La trama es complica. Les portades d’aquest dijous afegeixen un tercer vèrtex a la política espanyola del moment: la corrupció ha fet saltar la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, a causa del seu marit, Juan Carlos Martínez, imputat per delictes de prevaricació, malversació i blanqueig de capitals. A Martínez, dos germans d’ell i al seu cunyat, se’ls investiga en relació al desviament d’ajuts públics cap a empreses seves. Aquest tercer costat s’afegeix a la farsa de la moció de censura de Vox —que, vés per on, ja no obre cap portada— i el boicot a la delegació del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus, l’espionatge dels aparells de l’Estat espanyol a dirigents polítics i a nombrosos polítics independentistes i el seu entorn familiar i professional —un cas desaparegut a les portades. A les ambaixades i als corresponsals estrangers se’ls gira molta feina per explicar què carat passa a la democràcia plena anomenada Espanya (plena de què?, es preguntaran).
El kommentariat madrileny presenta el fet que tot això es conegui i tingui conseqüències —dimissions, jutges que investiguen, el desori parlamentari, la cridòria als mitjans, etcètera— com una prova de bona salut política. Un punt de raó sí que el tenen, perquè una democràcia en marxa és un sistema que sovint avança acompanyat de xivarri i trifulga —si hi penses t’adonaràs que és inevitable. Però, esclar, és que a Espanya només hi ha xivarri i trifulga. D’avenços no se’n veu gaires. La dimissió de la directora Gámez (la millor cap del cos en els 178 anys d’existència de la Benemèrita, segons el ministre Marlaska) s’afegeix als casos de corrupció Mediador i Casernes, que han sacsejat el cos paramilitar amb la imputació de dos generals retirats. El drama esquitxa a dreta i esquerra. Els militars compromesos han estat càrrecs als governs de Mariano Rajoy i el marit i parents de la directora ho han estat als governs socialistes de la Junta d’Andalusia. Tot plegat fa per a un bon thriller polític a l’estil d’El Reino, on Rodrigo Sorogoyen retrata l’Espanya xarona, castissa i corrupta.
En aquest context, resulta revelador comprovar que ni un dels quatre diaris que s’editen a Barcelona obre amb cap aquests temes. La Vanguardia està de mal averany i torna a parlar del debat sobre la retirada dels motors de combustió, una cosa que la UE fa any i mig que negocia i espera’t assegut que n’hi ha per una estona més. El Periódico explica que Ucraïna ha assenyalat una empresa de Vilassar de Mar per subministrar material no letal a l’exèrcit rus —concretament unes estores per dormir—. Vinga. El Punt Avui commemora el cinqué aniversari de l’entrada a la presó de diversos líders indepes. L’Ara obre amb un afer —que puja la xifra de menors denunciats per delictes sexuals— sobre el que es va informar la setmana passada en termes molt semblants, encara que la font de les dades era una altra. No se sap què és pitjor, si els escarafalls i moixaines dels diaris de Madrid solemnitzant l’actual farsa político-militar (perdó per la paraulota) o els de Barcelona xiulant i mirant al sostre com volent fer veure que a Espanya no passa res de l’altre món.
