Donald Trump va jurar el càrrec de 47è president dels Estats Units el 21 de gener, encara no fa una setmana, i des que va arribar a la Casa Blanca per segona vegada no ha parat d’anar aquí i allà, i ha tingut un aterratge que ha causat un terratrèmol que ha tingut l’epicentre en el país nord-americà, però que pot causar un tsunami en la resta del món. El primer dia ja va signar una sèrie de decrets executius enfocats principalment en temes d’immigració i de política exterior, va retirar els Estats Units de l’acord climàtic de París, va congelar les contractacions en el govern federal i va ordenar que els treballadors tornin a l’oficina, va indultar els acusats dels delictes relacionats amb els assalts al Capitoli, ha retardat la prohibició de TikTok, ha declarat una emergència nacional en la frontera sud, activant recursos i personal del Pentàgon per la construcció del mur fronterer amb Mèxic, va posar fi a l’ús d’una aplicació que permetia als migrants programar cites per sol·licitar asil, va firmar un decret que busca redefinir la ciutadania per dret de naixement i va iniciar les deportacions massives d’immigrants indocumentats. Totes aquestes accions compleixen les promeses electorals de Trump centrades en els temes que afecten la immigració, la seguretat fronterera i les polítiques econòmiques proteccionistes. I aquí és on el món tremola, perquè si bé els anteriors són temes interns, les amenaces de les polítiques econòmiques tenen un efecte directe en les economies de la resta del món, i també afecten l’economia espanyola.
Un canvi de paradigma
Així, Trump és el gran protagonista de la majoria de les portades de Madrid i Catalunya, que també recullen altres temes que van ser notícia dissabte, com l'alliberament de les quatre dones soldats israelianes -amb algunes fotografies a les tapes- o la fragilitat de la legislatura de Sánchez i els seus problemes judicials. Però l’impacte de l’arribada del nou president a la Casa Blanca és el que preocupa a la premsa aquest diumenge. “El món es prepara per a la revolució econòmica de Trump”, titula El País, que afegeix que Trump ha arribat a la presidència “amb el seu to aspre, el seu nacionalisme econòmic, l’amenaça d’aranzels i les seves promeses de desregulació, que marquen un canvi de paradigma en l’economia mundial”. Afirma el rotatiu que els principals actors internacionals elaboren estratègies davant l’agenda proteccionista impulsada per Washington” i que la UE prioritza el mercat comú de capitals, promoure la innovació i la cooperació amb altres mercats”.
Espanya s’acosta a la Xina per fer-lo front
Però, i Espanya? Com es prepara per protegir-se de Trump? Això és el que intenta explicar El Mundo en el seu tema principal de portada. “Sánchez reforça l’aliança amb la Xina per fer front a Trump”, titula la principal informació de la primera plana. El govern espanyol està desplegant els contactes i els acords amb Pequín, i assegura que no és producte d’una “amenaça, sinó una oportunitat econòmica”. Josep Borrell i José Luis Rodríguez Zapatero són els actors que estan servint “de pont a la Moncloa”. I és que Espanya no és un dels països als quals Trump sembla tenir massa estima -el president la va situar per error en els BRICS, el grup d’economies emergent liderat per la Xina-, i les relacions amb Pedro Sánchez són tenses i distants. Les diferències ideològiques són evidents -l’amic espanyol favorit de Trump és el líder de Vox Santiago Abascal-, i les crítiques del president espanyol a la “tecnocasta” de Silicon Valley que envolta el president nord-americà, i la seva influència nociva a través del seu control de les xarxes socials, l’ha portat a fer una crida a Europa a “defensar la democràcia”.
Es pot frenar Trump?
El Periódico també dedica l’espai principal de la seva portada a Donald Trump, i es pregunta: “Es pot frenar Trump? Una pregunta de difícil resposta, però sembla que la clau, segons el rotatiu de Prensa Ibérica, esta en “mans de jutges i diputats”. Els opositors al règim de Trump es disposen a presentar batalla al Congrés i als Tribunals, afirma el diari català, que també apunta cap a un altre punt de conflicte perquè l’ambició sobre el canal de Panamà “posa en guàrdia l’Amèrica Llatina".
La Vanguardia, per la seva part, també obre la seva portada amb la nova etapa política als Estats Units derivada del nou president a la Casa Blanca -curiosament la paraula Trump no surt ni en el títol ni en el subtítol-, però posa el focus en les conseqüències que té en altres qüestions, com l’ajuda humanitària o l’assistència militar a altres països. “La suspensió de l’ajuda americana debilita l’assistència humanitària”, titula el diari dels Godó, que en el subtítol escriu que “Washington congela la cooperació exterior, tret de la urgent i l’assistència militar a Israel i Egipte”. El diari Ara, per la seva part, també obre amb Trump la seva portada, però des d'un altre vessant, com és la crisi climàtica que el president republicà nega, i explica que la pressió per tornar a l'era del petroli coincideix amb xifres rècord d'episodis meteorològics extrems.
