Ja ho deien cantant Liza Minnelli i Joel Grey en el famós número de la pel·lícula Cabaret, “Money makes the world go round” (els diners fan girar el món), que extrapolat en l'actualitat política que ens ocupa, i que ocupa algunes portades, vol dir que els diners fan girar la investidura del pròxim president de la Generalitat. També ho deia Marta Rovira, la secretària d’ERC, que té la clau de l’acord que pot donar la presidència a Salvador Illa, i que vol una altra mena de clau: “No només volem la caixa, volem la clau de la caixa”. Esquerra insisteix a situar el finançament com la clau de volta per tancar un acord. I així el rellotge va corrent, van passant els dies, el termini autoimposat pels republicans (el mes de juliol) s’esgota, i la sobirania financera que reclamen per Catalunya, aquest finançament propi i singular, centre les negociacions amb el PSC (o millor dit, el PSOE, que té en les seves mans la decisió). Fins a on estarà disposat a arribar Pedro Sánchez? Quina de les claus del clauer està disposat a entregar-li a Esquerra? Aquí està el quid de la qüestió.
Un canvi de model de finançament
La Vanguardia destaca a la seva portada que “el PSC i ERC negocien que Catalunya recapti els impostos que paga”. Això passa per un canvi en el model de finançament, que implicaria atorgar a la Generalitat la recaptació dels tributs que paguen els catalans. Però les negociacions que les dues formacions mantenen per intentar tancar un acord posa l’accent en què organisme gestionaria els diners recaptats i el repartiment entre les administracions catalana i central. Replicar a Catalunya el concert econòmic del País Basc és del tot impossible, potser per això, ERC es conformaria amb “obtenir el control real del finançament català”. I establir quin és aquest control i com s'estableix, és el problema o la solució.
Qui també parla de diners és La Razón, perquè “la pasta és el que mou la negociació d’ERC amb la Moncloa per tirar endavant la investidura de Salvador Illa”. I entre el que reclamen els republicans, segons el diari de Planeta, hi ha el “cobrar-se altres 150 milions per als Mossos”, amb la justificació de la necessitat d’ampliar la plantilla del cos policial català que, segons el rotatiu i segons diu que denuncien els sindicats policials, “ja parteix amb avantatge en les seves condicions laborals i d’efectius”. Explica La Razón, que el govern espanyol i la Generalitat van acordar al desembre finançar amb 1.600 milions un desplegament dels Mossos fins al 2030, i que aquest retard en el compliment “és un dels arguments” de Junts en la seva “estratègia de treure més les dents al PSOE a Madrid per interferir en la negociació catalana, i de sortir aquesta endavant, interferir en la marxa de la legislatura a Espanya”.
El temor a la tornada de Puigdemont
I l’altra qüestió clau en les negociacions, és què és el que està disposat a acceptar ERC per tal que l’executiva del partit doni llum verda a la proposta final, abans de presentar-la a la militància per a la seva aprovació definitiva. Però, segons El País, aquesta qüestió està condicionada per Carles Puigdemont i el seu retorn que, segons el diari, “condiciona el tram final de les negociacions per investir Illa”, perquè la cúpula d'Esquerra tem que el retorn del líder de Junts "desestabilitzi les seves bases", que són les que han d'aprovar l'acord final per a la investidura de Salvador Illa. El rotatiu assegura que la "reaparició de Puigdemont afegiria tensió a la prevista consulta a les bases d'ERC, decisiva per al pacte". Segons El País, aquest dissabte, potser, hi haurà més pistes, perquè l’acte previst del president a l’exili, a Amélie-les-Bains-Palalda, un poble de la Catalunya Nord a prop de la Jonquera, pot aclarir el “pla de retorn a Catalunya de Puigdemont després anunciar l’acord d’investidura d’Illa”.
L’ABC desbarra amb la trama russa i Puigdemont
A banda del finançament, però seguint parlant de diners i de Puigdemont, un altre dels temes que crida l’atenció a les portades del dia és el que es llegeix a l’ABC, que titula així: “El pla de Puigdemont: milions d’euros russos per alabar Putin”, un pla que consistirà en la difusió de missatges a les xarxes per manipular l’opinió pública “nacional i internacional”, que comptaria amb la col·laboració del Kremlin i de Julian Assange. La rocambolesca informació d'aquest membre il·lustre del Trio de la benzina assegura que aquest pla de “desinformació amb ajuda russa” que atribueixen a Puigdemont “va causar un greu perjudici a la seguretat nacional i a la UE”, segons un informe de la policia, en concret de la Comissaria General d’Informació (CGI), que ha enviat al jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. Segons aquest informe, “la trama secessionista liderada per Carles Puigdemont i el govern de Vladímir Putin tenia entre els seus objectius demostrar que aquestes relacions no només van ser un element clau del moviment independentista català sinó que, a conseqüència d’ells, es va produir un greu perjudici contra els interessos vitals de l’Estat i, singularment, contra la seguretat nacional, l’ordre constitucional i la Unió Europea”.