Només El País publica aquest dimecres en portada l’arxivament de la causa que va provocar la dimissió de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, el juny del 2022. Es veia a venir. Queda així retratada la misèria a què es pot arribar —en especial els diaris del Trio de la Benzina i els seus aliats audiovisuals— si es compara aquest silenci negre amb les desenes i desenes de portades i les hores i hores de tertúlies que llavors van presentar Oltra com a encobridora dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada en un centre que depenia de la conselleria d’Igualtat, de la qual n’era titular. Oltra i catorze funcionaris —afegien— havien calumniat la menor, que els havia denunciat empesa per l’advocat José Luis Roberto, un capitost del partit neonazi España 2000; l’activista ultra i fundadora de Vox, Cristina Seguí, i el mateix partit Vox.
“Ens estan fulminant un per un amb denúncies falses. I el dia que vostès vulguin reaccionar, els hauran fulminat també a vostès”. Així es va acomiadar Mònica Oltra dels periodistes en dimitir, el juny del 2022, cinc dies després que el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana la imputés. Aquest dimarts, Vicente Ríos, titular del jutjat d'instrucció 15 de València, ha acordat sobreseure provisionalment el cas. Les 96 pàgines de la interlocutòria són contundents: “No s'ha acreditat, ni tan sols en l'àmbit dels indicis, que Oltra, ni qualsevol altra persona de la conselleria, dirigís una ordre, una instrucció, una consigna o cap indicació als investigats sobre quina havia de ser la seva conducta en relació amb Maite [la víctima dels abusos] o en relació amb [Luis] Ramírez [Icardi, el condemnat]”. Afegeix: “Tots i cadascun dels indicis que van fonamentar (…) les imputacions judicials provisionals contra les persones investigades (…) s'han esvaït per complet”. Oltra, cap de llista de Compromís, vicepresidenta valenciana entre el 2015 i el 2022, ha desaparegut de la vida política i també el govern de coalició entre PSOE, Compromís i Podemos, fruit de l’anomenat Pacte del Botànic, del qual ella n’era la clau. Ara és la coalició Vox-PP qui governa el País Valencià.
En aquest cas, les actuacions judicials segueixen un patró semblant a altres que persegueixen l’independentisme, Podemos o l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre d’altres, que es fan servir per provar que existeix el lawfare, l’ús polític i partidista de la justícia. El TSJCV va imputar Oltra al·legant “indicis plurals que en conjunt fan sospitar de la possible existència d'un concert entre Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir qui era llavors la seva parella, o bé protegir la seva carrera política”. No només el Trio de la Benzina es va abocar en cos i ànima a destruir la vicepresidenta. A la pressió s’hi van afegir, entre la ingenuïtat i la mala bava —potser perquè Oltra pot ser molt abrasiva—, altres patums del periodisme espanyol de tots colors, entre altres Ana Pastor i Antonio García Ferreras, Ana Rosa Quintana, Àngels Barceló, Cristina Pardo, Carlos Alsina… N’hi ha més. Deixem-ho aquí.
Els polítics no van trigar gaire a enfilar-se al xou. Alguns amb el seu silenci, com uns quants companys d’Oltra a Compromís. Altres, deixant-la caure, com el llavors president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i els seus consellers "pel bé del govern". Isabel Díaz Ayuso no hi podia faltar: “Quina dona empara que el seu marit prostitueixi una menor?”, deia i insistia la presidenta de la Comunitat de Madrid. La seva correligionària i presidenta de les Illes, Marga Prohens, tampoc no es va quedar enrere. N’hi ha més. Deixem-ho aquí. Encara aquest dimarts, l’actual president valencià, Carlos Mazón ha dit, amb molt de nervi, que troba a faltar que Oltra demani perdó a la víctima dels abusos sexuals. Mazón, principal beneficiari polític de la causa fallida, encara voldria que l’exvicepresidenta, víctima del lawfare, demani perdó per uns abusos amb els quals no va tenir res a veure. És clar que mereixia més portada, la decisió del jutge Ríos. No només per restituir l’honor i la fama a Oltra, sinó també per fulminar un per un els intoxicadors, els barruts, els cínics.
