Crida l’atenció la disparitat amb què els diaris de Barcelona tracten els 12.383 milions d’euros de dèficit d'inversions de l’Estat a Catalunya, xifra que la part catalana va posar sobre la taula de la Comissió Bilateral d’Infraestructures Estat-Generalitat, celebrada ahir. La Vanguardia i El Punt Avui obren amb la cosa. L’Ara i El Periódico no li diuen ni ase ni bèstia en primera pàgina. És probable que aquests dos diaris pensin que és cosa sabuda, un d’aquests temes recurrents i avorridots, o que no vulguin semblar uns ploramiques victimistes o uns garrepes egoistes, etcètera, que són els estereotips que s’han fet circular justament per causar aquestes reaccions pusil·lànimes i esporuguides quan et pispen el que és teu o t’ensarronen i manipulen perquè pensis que l’incompliment de les seves obligacions també és culpa teva.
També crida l’atenció que cap dels diaris de Barcelona dugui en portada el sidral que s’ha organitzat al País Valencià a causa de la imputació de la vicepresidenta, Mònica Oltra (Compromís), en el cas dels abusos del seu exmarit a una menor. El Tribunal Superior de Justícia de València ho motiva en “la possible existència d'un concert entre Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat bé de protegir la seva parella de llavors (…) o bé protegir la carrera política de l’aforada”. Oltra diu que no hi ha proves, que és una cacera de l’ultradreta judicial i que no vol dimitir, com li ha més que suggerit el president valencià Ximo Puig. El TSJ entén que n’hi ha prou amb “la possible existència” per incoar diligències prèvies “per tal d'investigar fins a quin punt aquesta sospita inicial té l'entitat suficient per permetre que el procés pugui continuar el curs ordinari”. La lectura de la resta de la interlocutòria és igualment inquietant. Un cop i un altre, a les objeccions a la imputació que formula el mateix text hi respon amb conceptes com “fa pensar”, “possible existència”, “sospita inicial” i semblants, que tenen poc a veure amb fets i accions concrets i definits o indicis clarament assenyalats i van més aviat a justificar la decisió dels jutges d’imputar Oltra. És a dir, que tens motius per pensar com Oltra o per dubtar de tot plegat, de manera que no és estrany que els diaris de Barcelona no tinguin el cas en portada, més sensibles com són als jutges i tribunals en casos on la política en resulta afectada.
En canvi, els diaris de Madrid van entre forts i molt forts amb aquest afer. És curiós com el Trio de la Benzina —especialment El Mundo i l’ABC— ja dona Oltra per condemnada i li exigeix la dimissió i més enllà. Perquè, com tothom sap, van fer el mateix amb Mariano Rajoy quan l’Audiència Nacional el va cridar a declarar com a testimoni en el cas Gürtel. El mateix Suprem va corroborar que Rajoy va mentir en negar durant el judici tant l'existència de la caixa b al PP com el cobrament de sobresous. Té mèrit, perquè Rajoy, al judici, va ser amablement entretingut i ajudat pel magistrat Ángel Hurtado, el president de la sala, a qui uns mesos després van atorgar una plaça al Tribunal Suprem. En aquesta peça, el tema no és tant si Oltra dimiteix o si la presumpció d'innocència tal pasqual, sinó la incoherència i el sectarisme d’aquests diaris, que no van demanar la dimissió ni van condemnar d’avançada al polític del partit que els cau bé. Pitjor encara, han esbombat la teoria del gobierno ilegítimo, en referència al de Pedro Sánchez, que va néixer d’una moció de censura a l’executiu presidit per Rajoy, motivada per la sentència del cas Gürtel. Res que no sàpigues, però va bé recordar-ho si parlem de com els diaris fan informació.
