“Sánchez obre la porta a l’amnistia” és el títol que obre la portada de l’Ara, l’únic diari de Barcelona que diu alguna cosa en portada de les declaracions del president del govern espanyol a Nova York, on assisteix a l’assemblea general de l’ONU. “Seré coherent amb la política de normalització i estabilització de la situació política a Catalunya”, ha dit per deixar entendre que tal com van venir els indults i la reforma de la sedició i la malversació, ara és el torn de l’amnistia. A més, Sánchez ha defensat que el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat “no hauria d'haver derivat mai en una judicialització” i ha reblat: “…havíem traslladat a la via judicial un conflicte de naturalesa política. El que [l’actual govern espanyol] hem fet és tractar de tornar a la política el que mai no va haver de sortir de la política”. Sembla força clar per on anirà la cosa, encara que amb Sánchez mai se sap.
Fa pensar, que els altres tres diaris del cap i casal no publiquin ni una sola ratlla de la declaració més clara de Pedro Sánchez en favor de l’amnistia. Es fa encara més estrany en recordar tantes com n’han publicat amb afirmacions menors i/o oportunistes. Aquestes últimes serien unes declaracions més, ja no ve d'aquí. Una raó és que potser no se’l creuen i no volen marejar més els lectors. No seria estrany: el president espanyol ha dit una cosa i la contrària sobre un fotimer de qüestions i el silenci de les portades d’aquest dijous seria equivalent a ignorar la campanya d’un fàrmac prometedor que encara no ha passat les proves clíniques. Una altra és que ja han donat per descomptat que les condicions de Junts/Puigdemont són inacceptables i que Sánchez, quan assegura que parlarà clar, vol dir que les rebutjarà i que ara només ens entreté en espera del fracàs del candidat Alberto Núñez Feijóo per preparar millor les noves eleccions.
Totes les portades de Madrid, en canvi, s’obren amb aquest afer. Les del trio de la benzina per sostenir el relat del Pedro Sánchez il·legítim, traïdor i barrut, líder de l’anti Espanya, que es prepara per renunciar al processament de Carles Puigdemont i de la resta de represaliats independentistes. Apocalipsis patriòtics al marge, tenen raons per estar enfadats. El juliol del 2018, el mateix Sánchez va dir: “El que importa, en termes de justícia, és que les persones involucrades en els fets del darrer semestre del 2017 han de ser jutjades pels tribunals espanyols, i això passarà”. El novembre del 2019, en un debat electoral televisat, insistia: “A vostès, senyor Casado, se'ls va escapolir Puigdemont i jo em comprometo a portar-lo aquí i jutjar-lo”. El novembre del 2021, més: “Puigdemont ha de comparèixer i sotmetre's a la justícia”. El País tracta l’afer amb la mà més tova. Titula per la indefinida finta retòrica “seré coherent” i només al subtítol diu que “Pedro Sánchez obre la porta a l’amnistia”, que és la clau d’interpretació de la finta. Se suposa que no ho diu a la babalà, menys encara El País, que encara és conscient de ser el diari espanyol de referència.
