La història està plena de misteris com, per exemple, qui i per què va crear Stonehenge, el famós monument megalític del Regne Unit; on és la tomba de Cleopatra; si va ser real o no la guerra de Troia... Però aquesta darrera setmana, si fas un cop d'ull a la premsa espanyola, el misteri número 1 que fa anar de corcoll les portades, és l'esfumada del president a l'exili, Carles Puigdemont, el passat dijous 8 d'agost, el dia de la investidura del president Salvador Illa. "Agents infiltrats al desplegament a Barcelona per Puigdemont: 'Hi va haver nervis a Interior després de la fuga, però també llavors es va prioritzar els Mossos'", titula El Mundo. Però, compte, que quan parla d'agents infiltrats no es refereix a talps, sinó a agents que van participar en l'operatiu per detenir el president a l'exili i que han accedit a parlar amb el diari per explicar la seva versió dels fets. Aquest titular arriba dos dies després que el Ministeri de l'Interior publiqués una nota de premsa sobre l'informe que ha remès al Tribunal Suprem sobre l'intent de detenció de Puigdemont. L'Estat va oferir als Mossos d’Esquadra el suport dels cossos de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per a l’operatiu de detenció de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, però aquests no el van requerir; és la fórmula a la qual s'agafa el ministeri per espolsar-se les culpes i carregar-les a la policia catalana.
Ara, El Mundo explica que la tarda del dia 8 d'agost, quan ja feia hores que no hi havia ni rastre de Puigdemont, la policia espanyola i la Guàrdia Civil van establir un dispositiu conjunt a l'entorn del Parlament amb un més que conegut resultat negatiu. Aquesta informació no apareix a la nota informativa d'Interior sobre l'informe remès al Suprem. És més, segons aquests agents infiltrats als quals es refereix el diari, sembla ser que en vista del "desenllaç", és a dir la no detenció, al ministeri "es van posar nerviosos i van entrar les presses". Així, continuen, "es van activar alguns grups" d'agents, tant policies com guàrdies civils, "però", subratllen, "també llavors es va donar prioritat als Mossos". És a dir, sempre es van mantenir esperant, malgrat que els Mossos no havien pogut interceptar Puigdemont.
Seguim amb la portada d'El País, que comparteix una imatge molt significativa de la campanya electoral als Estats Units. L'aspirant demòcrata a la Casa Blanca, Kamala Harris, ha rescatat el president, Joe Biden, com un actiu per a la campanya electoral un mes després que aquest renunciés a la seva pròpia candidatura en una exhibició d'unitat que deixa enrere la tempesta política que va sacsejar el partit. La campanya ha estat prudent en triar el lloc. Lluny dels estadis que Harris i el seu flamant vicepresidenciable, el governador Tim Walz, han abarrotat els últims dies als estats clau de Pensilvania, Michigan, Arizona, Nevada o Wisconsin. Amb Biden, l'ara vicepresidenta s'ha presentat en un petit gimnàs al comtat de Prince George, a Maryland, part dels suburbis aclaparadorament demòcrates de Washington; sense res en joc a les eleccions del 5 de novembre. Fem un cop d'ull a la resta de portades d'aquest divendres:
