Aquest divendres cada portada és un món. Gairebé no hi ha ni una coincidència en els vuit diaris impresos que aquí es comenten. Els del Trio de la Benzina mantenen la seva inquietud pels resultats de les eleccions autonòmiques a Galícia. L’absència de l’habitual argumentari compartit potser és expressió de l’atac de nervis que pateixen per la possibilitat que el Partit Popular perdi la majoria absoluta i el Bloque Nacionalista Galego els arrabassi la presidència del seu pati del darrere. El Mundo entrevista el candidat del PP, Alfonso Rueda, a qui no publiquen en portada més que atacs contra els rivals. Ni una sola proposta de govern. Tot el que Rueda diu és per fer por: que els del BNG són uns radicals, que el PSOE només fa d’escolà dels nacionalistes, que els vots a Vox afavoriran l’esquerra, que estan el joc “l’estabilitat i el progrés”. Té gràcia el títol principal, on el candidat de la dreta diu que “sense el PP hi hauria una Galícia molt diferent”. Esclar. Obvi. Però és que en aquestes eleccions no es juga la supervivència del PP, a més, que el fet que hi hagi un relleu a la Xunta, no suposaria la desaparició del que el PP ha deixat fet en gairebé 40 anys de governs, només interromputs per una sola legislatura del bipartit PSOE-BNG.
La Vanguardia i El País aposten per la informació internacional. Al setmanari estatunidenc Time, en aquells temps que circulava gairebé deu milions d’exemplars, anomenaven kiss of death, el petó de la mort, les portades dedicades a informació internacional. Al diari barceloní l’angoixa que l’autòcrata rus, Vladímir Putin, s’estimi més una altra victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials dels EUA. El diari madrileny alerta que l’escalada d’enfrontaments entre l’exèrcit d’Israel i la milícia xiïta de Hezbollah al sud del Líban pot acabar en guerra oberta. També avisa que Washington considera preocupant la nova arma antisatèl·lit russa. The New York Times explicava dijous a la matinada que es tracta d’un sistema de caràcter nuclear, que encara no està llest i no s’ha provat ni desplegat.
L’Ara, El Periódico i El Punt Avui obren portada amb afers locals. L’Ara informa que els pressupostos de la Generalitat depenen del PSC i el PSC insisteix a desencallar i assegurar la construcció del complex residencial i casino Hard Rock al sud de la ciutat de Tarragona. És bo saber-ho. El Periódico diu que els Mossos amplien a la regió metropolitana de Barcelona el pla contra els delinqüents reincidents, que és el que demanen nombrosos alcaldes del Maresme, a qui es va acusar de xenòfobs, ultres, trumpistes i tot plegat. També és bo saber-ho. El Punt Avui repassa l’espoli de l’art romànic i gòtic català a finals del segle XIX i principis del XX. Les peces estan ara escampades per museus d’arreu del món. El romànic i el gòtic catalans —potser els de més categoria entre els de l’època— vindrien a ser estils amb el mateix destí que l’art egipci, el grec clàssic o el dels imperis de la Mesopotàmia. Fa pensar què passaria si Espanya considerés aquest art com a cosa pròpia, com els grecs o els egipcis fan amb les peces exposades en museus de Londres, París o Berlín. Tenir un Estat serveix també per a protegir el teu passat.
