La desafecció per la política i els polítics creix amb crisis com la que ha provocat la DANA, i és una de les derivades que està deixant la històrica tragèdia humana que es viu al País Valencià, que ja s’ha cobrat 210 morts. Ahir al matí Sánchez en va anunciar 211, i al vespre, es va modificar la xifra, que tothom intueix que no és la real (del divendres a dissabte van passar dels 202 als només 210) una mostra més de la descoordinació entre administracions que està marcant aquesta catàstrofe, que està traient els colors als polítics d’un bàndol i l'altre. De què serveix el poder si el que el te no sap utilitzar-lo (Mazón), si el que mana més no el vol assumir (Sánchez) i si el que el vol tenir (Feijóo) es queixa que el que no el vol assumir no li ha tret a un dels seus? Que hagués passat si el govern central li hagués pres el volant a Mazón tot just començar, no estaria queixant-se Feijóo precisament del que ara retreu que no es va fer dimarts? No estaria dient que ho va fer perquè el president era del PP? Un embolic tot plegat, però el que el ciutadà veu, el que ho ha perdut tot, el que ha perdut un ésser estimat, el que està de fang fins a les orelles ajudant pala en mà i el que veu l’horror per televisió, és que tots són uns incompetents que es passen la pilota i les responsabilitats els uns als altres.
Ningú sembla voler, en realitat, portar el volant d’aquesta crisi, com si fos un dels milers de cotxes que flotaven sense control arrossegat per l’aigua i el fang, però sembla que sigui tot el contrari. La declaració de Mazón i Sánchez d’aquest dissabte centra l’atenció de les portades aquest diumenge. El president del Govern central va comparèixer per deixar clar que ell no mana, que mana Mazón; que li donarà tot el que necessiti, però que el president del Govern valencià ho ha de demanar prèviament. El PP es va queixar després què Sánchez no vol manar i no actua. I Mazón, amb cinc hores de retard, va sortir per venir a dir que necessita set ministres per ajudar-lo a manar, que ell vol seguir manant perquè assumir la impotència seria rebre més palades de fang sobre la seva tomba política. I tot això ho interpreta la premsa, cadascuna a la seva manera. El cas és que ningú vol portar el volant de la pitjor tragèdia de la història moderna a l’Estat Espanyol per causes naturals. Sánchez ho diu obertament, Mazón ho fa amb subterfugis, com el de crear cinc comitès d’urgència encapçalats per consellers del seu govern que vol que estiguin per sobre dels ministres del govern central.
La premsa de Madrid
“Mazón demana set ministres per ajudar-lo a gestionar la crisi”, titula El País, que destaca que l’executiu de Sánchez accedeix que membres del govern central participin en els grups de treball creats pel govern valencià, i que Sánchez anuncia el desplegament més gran de militars i policies en temps de pau a Espanya. “Mazón demana recursos il·limitats a Sánchez per superar el caos”, diu El Mundo, qui justifica que el president valencià manté el comandament “davant la inhibició del president” (espanyol). La Razón reconeix que el Govern central envia més efectius, però en el titular de portada li retreu que “no activa l’emergència nacional”, comprant les tesis del PP. “Sánchez renuncia a prendre el comandament en la gestió de la catàstrofe i deixa en mans de Mazón les decisions. I l’ABC posa l’accent en la negativa del govern espanyol a posar al capdavant del dispositiu d’operacions militar al JEMAD (Cap de l’Estat Major de la Defensa), l’oficial militar de les forces armades espanyoles de més alt rang, principal assessor militar del president del govern, càrrec que ocupa l’almirall Teodoro Calderón, incidint, doncs, en el punt de fricció entre les dues administracions.
La premsa catalana
Pel que fa a la premsa catalana, La Vanguardia destaca en el seu principal titular que “Mazón accepta l’ajuda de l’Executiu per salvar la crisi”, mentre que El Periódico posa l’accent en l’ajuda que ha enviat el govern de Sánchez a València, “10.000 militars i policies més”. El diari Ara se centra en les víctimes i no en les disputes polítiques. “Rescats a contrarellotge”, titula, mostrant com ha començat la recerca de cossos en grans pàrquings mentre s’alerta del perill per a la salut dels veïns. I El Punt Avui, creu que hi ha hagut una “reacció tardana” i que l’Estat i el govern de Mazón “destinen ara a València un contingent mai vist, quatre dies més tard i entre la indignació creixent”.
La premsa valenciana
Pel que fa als principals diaris del País Valencià, també centren l’atenció informativa en les vides humanes, en les persones. Levante titula amb una crida en valencià, “en peu alcem-se”, i destaca que equips de rescats, veïns i voluntaris s’uneixen a les tasques de neteja d’una tragèdia que ja deixa 210 morts, i que el Consell també restringeix la mobilitat dels vianants en la zona afectada. Las Provincias fa un crit desesperat. “No ens deixeu tols”, titula. El mateix crit d’auxili que fan la Información d’Alacant, “SOS” i el Mediterráneo de Castelló, amb “al rescat” en el seu titular.
