Els diaris d’aquest dimarts ofereixen poca o nul·la informació sobre l’esdevenidor del Govern. Només El Periódico aporta un detall mínim: el PSC està disposat a cedir la presidència del Parlament a canvi de la investidura de Salvador Illa, el guanyador de les eleccions d’aquest diumenge. La meitat de les portades aposta per l’únic fet remarcable d’aquest dilluns: la renúncia de Pere Aragonès a seguir en política. Les fotografies del president de la Generalitat en funcions són la imatge de les portades de La Vanguardia —la més trista de totes: un pla americà d’Aragonès capcot, un xic despentinat—, de l’Ara, d’El País i d’El Punt Avui. És la imatge de solitud i d’abandó, bo i confirmant la dita, atribuïda a Napoleó, que la victòria té cent pares però la derrota és òrfena. Les fotos de portada d’El Punt Avui i de l’Ara ho fan palès de manera molt gràfica, esclar. La Vanguardia hi afegeix que Esquerra Republicana “redobla el seu no a Illa” i segurament és més fiable que el títol de l’ABC on afirma que Oriol Junqueras s’ha posat al capdavant del partit —que potser no hi era?— i no descarta investir al candidat socialista.
La resta dels títols i subtítols de les portades no saben dir res més que vaguetats i especulacions, al marge de les declaracions dels partits i dels seus líders de l’endemà de les votacions, sempre emfàtiques, contundents i sense ni un gram de dubte. El Mundo per exemple, manté la seva línia tradicional de periodisme de fantasia i afirma que Sánchez regalarà el pacte fiscal “per aplacar Puigdemont”, una frase que evoca els sacrificis de les religions primitives per apaivagar la ira dels déus. També diu que Sánchez complirà les seves promeses. Per paga, recupera Tabarnia de les golfes mentals de l’espanyolisme de fària i cigaló, i atribueix a 273.936 vots emesos a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona “la desfeta independentista”. És una anàlisi de pa sucat amb oli, però segurament els fa passar millor l’estona i no exigeix tanta feina.
L’únic que se sap del cert és que Salvador Illa i Carles Puigdemont presentaran la seva candidatura al Parlament. Com se’n sortiran, cap diari ho explica ni en dona cap pista. El País diu que la investidura del president exiliat “és inviable” sense explicar per què —inviable, ara mateix, només és Rodalies, literalment—. El Periódico ho explica millor i qualifica d’“especulació” el propòsit de Puigdemont de sumar 55 vots entre els tres partits independentistes, tot descartant els d’Aliança Catalana. El País també dona un títol a una frase de Pedro Sánchez que recorda l’actitud pinxeta que gastava amb l’independentisme abans de pactar els vots de Junts i d’Esquerra per la seva última investidura. “El perdó té un efecte sanador”, diu el president del govern espanyol, reincidint en la mania de considerar l’independentisme com una malaltia i els independentistes com uns tarats antisocials que necessiten cura, tractament, teràpia.
Es troba a faltar una presència més notable del desori a Rodalies. La Vanguardia, El Periódico i l’Ara compren sense més ni més el relat governamental que fa córrer el, diguem-ne idiosincràtic, ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, que culpa als Mossos de no vigilar prou perquè a Catalunya es roba la meitat del coure de les vies de tot l’Estat espanyol. Fa pinta de qüento, com el fals llamp que va deixar fora de servei unes quantes setmanes la línia R2 sud, entre altres pèssims antecedents. Però tots els diaris es posen en fila índia a recollir i difondre la versió de Puente, que no és més que una sospita que, ves per on, l’exonera de tota responsabilitat a ell, a Renfe i a Adif. El Periódico encara publica una fotografia-postal on es veu als usuaris a l’estació de Badalona. És alguna cosa. En fi. Renfe sap com es fa. Només el 2022 va gastar 11,1 milions d’euros en publicitat.