És fascinant i depriment alhora comprovar quins diaris tenen en portada la detenció i empresonament de Pablo Hasél, el raper lleidatà condemnat per injúries a la Corona i a les institucions de l’Estat —sí, això és delicte a Espanya— i enaltiment del terrorisme per al·ludir en alguns versos a ETA i els Grapo. Ara anem als diaris. Abans, però, cal recordar que les dues bandes terroristes estan inactives i desaparegudes fa anys. A més, el Constitucional estableix que lloar terroristes només és delicte si suposa una incitació deliberada i idònia que mogui a d’altres a cometre terrorisme. És fàcil veure que els versos de Hasél encaixen malament en el concepte. Pel que fa a les injúries, el Tribunal Europeu de Drets Humans, molt educadament i diversos cops, ha explicat a l’Estat espanyol que cremar fotos del rei —o criticar-lo, fins i tot molt fort— està emparat pel dret a la llibertat d’expressió.

És a dir, que amb en Hasél estan en joc drets tan elementals com el suara esmentat o el de manifestació, i no la vàlua de les obres del raper, el seu grau de simpatia, la seva qualitat com a gendre, etcètera. El premi al silenci se l’enduen El País, La Razón i l’ABC que no en diuen ni gota en portada. Val a dir que el tabloide monàrquic obre amb la cosa la “segona portada” de pàgina 2, però no inquiet pels drets, sinó pels aldarulls —s’han cremat contenidors, apedregat policies i causat destrosses a la comissaria dels Mossos a Vic, etcètera: la gent estava molt empipada—. Tot seguit venen els diaris que ho duen en portada però com un afer menor, espantats i afligits pels atemptats a l’ordre públic, la pau social i tota la pesca. Que Espanya empresoni un cantant per les seves cançons és gros però ho és encara més que la gent s’enfadi tant i perjudiqui el descans dels veïns i els panots gaudinians de Barcelona. Aquests diaris són El Mundo, La Vanguardia i El Periódico.

Medalla per a l'Ara

El Punt Avui hi aposta més. Li dona la foto de portada i es fixa més en les manifestacions de suport a Hasél arreu de Catalunya, al final de les quals s’han produït els aldarulls. L’Ara és l’únic que té la sensibilitat d’obrir la portada amb el tema i enfocar-lo per on s’esperaria d’un diari més preocupat pels drets que pels contenidors i la saragata al carrer: “El raper Hasél entra a la presó per les seves cançons”. Aquest és el tema, més que els aldarulls. Si fins i tot el Liceu i més de 200 artistes, a més d’Amnistia Internacional, han demanat que el raper no entri a la presó. Però la fiscalia hi va insistir i l’Audiència Nacional va fer seva la insistència.

Ara ve el millor, per això. Què ocupa el lloc de portada que mereixeria l’empresonament d’un cantant per cantar? Un altre Pablo. Casado. Pablo Casado ha decidit vendre la seu central del Partido Popular o Génova, perquè és en aquest carrer de Madrid. De sobte i sense informar a gairebé cap altre dirigent del partit. La seu va ser arranjada i reformada amb diners procedents de la caixa B. És a dir, una maniobra propagandística irrellevant enmig dels judicis per diversos casos de corrupció que afecten al PP. Fins i tot La Vanguardia obre amb aquesta pirotècnia. S’entén l’interés, perquè els diaris veuen en l’edifici l’emblema de la corrupció del PP, i en el gest de marxar-ne un reconeixement de la corrupció combinat amb un meaculpa i tal. Però, aviam, és una cortina de fum contra el fet que s’empresona a un senyor per un delicte d’opinió.

Té gràcia —o plor— que va ser el PP qui va endurir el Codi Penal amb 40 nous delictes, que criminalitzen fets com els protagonitzats per Hasél, i qui va fer empassar al Congrés, sense transaccionar, la Llei de Seguretat Ciutadana, la “llei mordassa”, encara vigent. Esclar, amb diaris així, uns tan tovets i els altres tan còmplices, què vols. Normalitat democràtica, circuli!