Arriba el dia que no saps què més dir de la degradació d’aquests diaris que no en tenen prou fent judicis d’intencions i endevinació del pensament, o desfigurant els fets amb exageració i desmesura. Sembla que s’hagin tornat bojos, perquè un dia i un altre tot ho expliquen amb un llenguatge forassenyat i abusiu que estrafà la realitat. Un cas especialment agut és El Mundo, que conta la dimissió de Pablo Iglesias dient que “planta [Pedro] Sánchez” perquè s’hi vol “enfrontar”, cosa que “dinamita el govern [espanyol]” i “imposa” que la ministra Yolanda Díaz el rellevi, de manera que “complica la gestió econòmica de [Nadia] Calviño”, etcètera.
En veure’n el resultat, et deu fer l’efecte que les reunions de portada d’El Mundo són un aquelarre de gent excitada i enrabiada, amb els ulls fora de les òrbites, corrent d’un costat a l’altre de la sala tombant taules i cadires, llibres i quadres, mentre xisclen entre riallades aquests titulars grotescos i gruixuts, aviam qui la diu més grossa. No t’enganyis, però. No són així. Les portades les fa gent normal, universitaris, en ple ús de les seves facultats mentals i sobris. No t’ho sembla, cert, però primeres pàgines tan despropositades només surten bé en fred, com les bones venjances a l’estil de Homeland. És a dir, que diuen totes aquestes bestieses sabent que les diuen.
'La Razón' acusa Pablo Iglesias de dropo
L’ABC fa servir un llenguatge fort, però dins dels límits de la realitat. Almenys avui. En parlar de “crisi de govern” tècnicament no menteix, malgrat que no és una definició gaire acurada del que va passar ahir (La Vanguardia també en diu "crisi". Ves…). L'ABC només perd aire en dir que Iglesias “imposa” nosequè a Íñigo Errejón. La Razón fa un titular ininteligible, que és el que passa quan vols dir massa coses amb tan poques paraules, i quan entre els fets i la fantasia que tu en fas hi ha massa salts lògics que no pots explicar. Pensa-ho fredament. Quina relació de causa hi ha entre “sobreviure a Podemos” i “plantar Sánchez”? La resta del material de portada té el grau de mala llet que s’espera, com quan fan dir a una anònima “àrea socialista” que a Iglesias “no li agradava la gestió”, eufemisme per acusar-lo de dropo i gandul que només vol viatjar i figurar.
La resta de diaris explica la cosa més d’acord amb els fets, sense jutjar les intencions ni endevinar el pensament. Potser és més avorrit —això ja depén de la traça dels que escriuen la portada— però almenys no t’imposen una opinió o una manera de pensar. El Periódico s’esforça a posar-hi sal i pebre amb això d'“apuja l’aposta”. També El Punt Avui, que parla “d’efecte dòmino”. S’entén la idea, però potser no fa gaire sentit. Perquè la primera fitxa en caure… quina seria? La convocatòria electoral? La crisi de Ciutadans? La veritat, qui mereixia més és Isabel Díaz Ayuso, presidenta en funcions de Madrid, que va reaccionar més castissa que totes les sarsueles del maestro Chapí i tots els sainets d’Arniches plegats: “Espanya me’n deu una: he fet fora Pablo Iglesias de la Moncloa”. Això és un titular.
