El Mundo està entre inquiet i exasperat per la resistència a pactar amb Vox de la líder del PP d’Extremadura, María Guardiola, a qui no agraden les contraindicacions i efectes secundaris d’un tal acord. El diari més entusiasta dels pactes PP-Vox a tot arreu i de qualsevol manera no se’n surt d’imposar la mateixa narrativa amb que va capgirar Andalusia a les eleccions autonòmiques del 2018. Aquell any, el PSOE va ser el partit més votat però va fer govern la coalició PP-Ciutadans amb auxili extern de Vox. El relat que la dreta mediàtica feia circular llavors —El Mundo al capdavant— era que la suma de forces de la dreta (“del centredreta”, deien) era superior a la de l’esquerra i que el PP tenia l’obligació moral de ser pal de paller d’un canvi necessari després de 36 anys de governs socialistes. Andalusia patia l’escandalot dels EROs —680 milions d’euros— i havia estat senzill identificar l’època socialista com un festival de corrupció i repartidores que justificava buscar i emparar-se del suport de Vox a canvi de cedir-los alguna cosa. La setmana passada, aquesta lògica es va imposar al País Valencià i a les Illes corregida i augmentada: l’extrema dreta ha fet empassar al futur president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i a la de les Illes, Marga Prohens, ambdós del PP, el seu marc ideològic, les seves mesures i el seu llenguatge a canvi dels vots per obtenir els governs autonòmics. Ha passat el mateix a ajuntaments com els de València, Elx, Valladolid, Osca, Toledo, Burgos…
A Extremadura (i a Múrcia) es reprodueix la mateixa situació de l’Andalusia del 2018: la suma de PP i Vox supera en un diputat a la de PSOE i Podemos peeeeeeerò ara Vox no vol fer de comparsa i demana un tracte encara millor que el concedit pel PP al País Valencià i a les Illes: la presidència del Parlament i conselleries. Maria Guardiola, la candidata del PP a la presidència d’Extremadura, no vol consellers de Vox ni en pintura. Està disposada fins i tot a repetir eleccions. Dimarts, el Trio de la Benzina encara la presentava com una nova Agustina d’Aragó i prova que el PP no pacta amb Vox perquè sí. Aquest dijous, però, les coses giren d’una altra manera. L’ABC ni en parla en portada. Ho amaga en un racó de la segona portada de pàgina 2. La Razón ho explica amb la lògica de “Que ve el llop!”, anunciant que el candidat socialista, l’inefable Guillermo Fernández Vara, ja s’ha posat en marxa per fer córrer el rellotge i provocar noves eleccions. El Mundo, el més excitat, reprodueix els missatges de whatsapp que evidencien “la fractura” entre els negociadors del PP i de Vox.
L’efecte de tot plegat —especialment a El Mundo, que ha mobilitzat al seu kommentariat com un sol home (o dona)— és que els diaris del Trio de la Benzina estan enfadats per la tossuderia de María Guardiola, a la que es retrata tàcitament com una dona poc flexible, inconscient del que està en joc (derogar el sanchismo, etcètera). Un la qualifica com “la baronesa roja del PP” i tot, que és com posar-li una diana a l’esquena. Guardiola té principis, els seus: ha aplaudit públicament la campanya del Ministeri d'Igualtat #ElHombreSeHace, dona suport a la legislació sobre violència de gènere i parla de l'avortament com d’una “qüestió personal” que ha de quedar fora del debat polític regional. Aquest dimecres va reblar: “Jo no puc deixar entrar [al govern] als que neguen la violència masclista, els que deshumanitzen els immigrants i els que despleguen una lona i llencen a la paperera la bandera LGTBI”. El Mundo fa trombes des de fa dos dies i poc li falta per patir un infart massiu.
El futuro de Extremadura no se decide en Madrid. Yo he llegado a la política sin hipotecas, libre, y no voy a usar a nuestra tierra como moneda de cambio de nada. pic.twitter.com/MQg40HJU66
— María Guardiola (@MGuardiolaPP) June 20, 2023
Qui més suca pa en tot aquest enrenou de contradiccions del PP i dels seus terminals mediàtics és El País, que es pregunta a l’editorial “per què el que és perjudicial per als extremenys no ho és per als valencians i per a la multitud de ciutadans que des de dissabte tenen Vox al costat del Partit Popular al govern dels seus Ajuntaments?” (El Mundo es pregunta el mateix però en sentit contrari: si és bo a València també ho serà a Extremadura). El títol de portada del diari dels progres boomers és una plantofada al judici polític del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha defensat les coalicions amb Vox en funció dels vots obtinguts pel partit ultra i no de la coincidència de programes. Ja veurem com acaba tot plegat. Encara no ha començat la campanya de les eleccions generals i Espanya cada cop sembla més el camarot dels germans Marx.
