Pedro Sánchez ha continuat aquest divendres amb les reunions amb els presidents autonòmics per mirar de convèncer-los que el finançament singular pactat entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa és una bona oportunitat de millorar el repartiment per a la resta. Ahir va ser el torn del president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, i els barons del partit popular que manen al País Valencià, Carlos Mazón i a Múrcia, Fernando López Miras. Eren tres ossos dur de rosegar, alguns dels presidents més crítics i fins i tot verbalment bel·ligerants contra el finançament singular català, i com era d’esperar, els diaris de Madrid de dretes, El Mundo i La Razón, l’han escollit com a tema estrella de les seves portades. Entre el discurs demagògic del president castellanomanxec, que s’ha alineat amb les tesis que defensa el PP, destaca una frase que ajuda a avivar els desitjos independentistes de més d’un català: “La riquesa de Catalunya és de tots”, com si els diners dels catalans fossin l’or, l’encens i la mirra dels Reis Mags d’Orient, riqueses que s’han de repartir entre tots els territoris espanyols, especialment els “pobres” com el seu, que han de rebre els recursos d’aquelles comunitats “riques”, com Catalunya. Vaja, que metafòricament, per a Page -el nom li va que ni pintat- Catalunya són Reigs Mags d’Espanya.
“El xantatge (independentista) inacceptable”
Aquest principi de solidaritat i d’igualtat és el que justifica, segons García Page, la seva oposició frontal al pacte beneit per Sánchez per Catalunya. Segons recull El Mundo, el president castellanomanxec ha exigit al president del govern espanyol, del seu propi partit, que renunciï al cup català i li ha deixat clar que “el xantatge és inacceptable” -el xantatge dels independentistes- i que l’acord pactat entre els socialistes i Esquerra no pot ser “en cap concepte” la proposta sobre la qual es discuteixi el finançament autonòmic. Page té molt clar que això del finançament singular és un eufemisme, i que la concessió que ha fet el president del govern als catalans és “assimilable” al cup que s’aplica exclusivament en el País Basc i a Navarra per la seva condició de “territoris històrics”, afirma el rotatiu. “És molt clar que és un concert. Podeu escriure'l en arameu, però és un concert com la copa d'un pi. A les coses cal anomenar-les pel seu nom. I a mi em resulta totalment inadmissible”. I l’arameu, és precisament l’idioma semític que es creu que haurien fet servir els Reigs Mags d’Orient en aquella època, o almenys, aquesta és la llengua en la qual es va escriure la història d’aquests tres mags cap a l’any 70 després de Crist.
“Tots contra el cup català”, titula La Razón, que destaca que “Page, López Miras i Mazón es conjuren per aconseguir que Sánchez doni el vistiplau a un fons d’anivellament per a les comunitats fins que s’aprovi la reforma del finançament autonòmic”. El rotatiu de Planeta explica que Sánchez només s’ha emportat rebuig i retrets per part dels presidents autonòmics que el van visitar a la Moncloa aquest divendres, i que el líder de l’Executiu no està aconseguit calmar “el malestar existent entre les comunitats amb l’acord entre PSOE i ERC per un finançament singular per Catalunya”. La Razón sosté que “els presidents regionals no s’han deixat ensarronar amb preacords i segueixen denunciant la desigualtat generada pel pacte” entre socialistes i republicans amb “el cup català”. El País, per la seva part, també fa una petita crida en la seva portada sobre aquesta qüestió i diu que “Page transmet a Sánchez la seva oposició al pacte amb ERC”, mentre que La Vanguardia també tracta aquest tema petit en la seva portada, però enfocat amb les demandes del president del País Valencià. “Mazón demana un fons d’anivellament i el quitament del deute”, titula el diari dels Godó, que aposta com a tema principal de la seva primera pàgina la guerra comercial pels aranzels als cotxes elèctrics xinesos que aquest divendres va aprovar la UE, i que ha provocat les queixes de la indústria automobilística, incloent-hi Seat.
La crisi a l’Orient Mitjà
Un tema recurrent aquests dies i important a les portades d’aquest dissabte fa referència a la crisi de l’Orient Mitjà i l’escalada de la tensió entre Israel i l’Iran. El País obre la seva pàgina noble amb “L’Iran crida a la unitat dels musulmans davant Israel”, fent referència al discurs que va pronunciar el líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, que va deixar molt clar que l’atac en què l’Iran va llençar 200 míssils contra Israel, en resposta a l’assassinat del líder de Hezbollah Hasan Nasrallah, va ser “el menor dels castics” que rebrà Israel si continua atacant la milícia xiïta del Líban i s'enfronta obertament a l’Iran. L’ABC també dedica la seva imatge de portada al líder suprem iranià, i destaca que l’Iran “intenta arrossegar als països musulmans a la guerra global contra Israel”.
