Les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez ocupen la majoria de portades, amb un to més especulatiu i endevinatori que altra cosa perquè, fins ara, miraculosament, s’ignora el detall del que parlen els negociadors i fins i tot la seva identitat—. Si pengessis les portades d’aquest diumenge —i les d’alguns dies anteriors— en una paret, tipus el panell de Carrie Mathison a Homeland, et podries fer una idea del perímetre dels tractes, de la magnitud de l’oposició i dels protagonistes de tot plegat. Cada diari ho presenta d’una manera i en un to que ajuden a entendre el seu cervell, perquè darrere de cada títol de portada s’hi entreveu també la posició que adopten, la mirada editorial que hi adrecen. Als més vells fins i tot és probable que els hi recordi, actualitzats, la tensió i el risc de les negociacions, debats i trifulgues que van precedir l’aprovació de la Constitució del 1978. Mutatis mutandis, la situació té una mica aquell aire elèctric d’incertesa i de reset.
La Vanguardia obre amb un títol que sembla un avís: centreu-vos en l’amnistia, que ja és prou complicada de fer passar, i no toqueu el referèndum. Ho diu al mateix editorial: seria “un error descomunal” frustrar aquesta “oportunitat històrica”. El Periódico també posa l’accent en l’amnistia i deixa anar una càrrega de profunditat: depén de com es configuri, deixarà sense força els recursos contra la repressió judicial sobre els que ha de decidir el Tribunal Europeu de Drets Humans, com volent dir que, amb l’amnistia, l’Estat espanyol cancel·laria el risc d'una rastellera de resolucions del TEDH que qüestionessin les sentències, les causes i els processos vinculats al referèndum de l’1 d’Octubre. El Punt Avui insisteix en el mateix tema, posant el focus en l’aproximació dels partits independentistes catalans entre ells i amb els comuns —en aquest relat, el PSC queda situat a l’altre costat de la taula—.
Entre els diaris de Madrid, la divisió de sempre. D’una banda, El País. De l’altra, el Trio de la Benzina —El Mundo, l’ABC i La Razón—. El diari progre presenta al líder del PSOE, Pedro Sánchez, com a protagonista d’un desafiament històric en què els riscos més grans són, altra vegada, la presència del referèndum en la negociació i la competència entre Esquerra Republicana i Junts. Sembla que avanci el fracàs de les negociacions i comenci a assenyalar-ne els culpables. Aquí, qui queda fora de la fotografia és tota la dreta espanyola, en el paper de nou “búnquer”, com se’n deia en temps preconstitucionals dels hereus del franquisme i el seu aparell institucional, econòmic i mediàtic.
El paper que llavors feien diaris com Arriba o El Alcázar el juguen ara els del Trio de la Benzina. El Mundo, amb poca informació sobre la cosa, se la juga, com feia aquest dissabte, a una enquesta i resulta —sorpresa!— que gairebé la meitat dels votants socialistes és contrària al que es negocia i a la mateixa negociació. No és una portada de gaire gruix noticiós. La Razón opta per obrir portada amb una entrevista a Isabel Díaz Ayuso, la presidenta regional de Madrid i alternativa a Alberto Núñez Feijóo si falla al capdavant del PP. Ayuso fa una crida “al carrer” per oposar-se a l’amnistia i dona per fet que Sánchez facilitarà el referèndum. Com els seus companys de Trio, la idea del diari és crear un clima irrespirable perquè fracassi la investidura i es repeteixin les eleccions al gener. L’ABC tampoc diu res de substància. Una entrevista a Mariano Rajoy on pinta Sánchez de polític radical i d’anti-Espanya amb qui no es pot pactar, etcètera, i abona així la part del relat de la dreta que els excusa de no sumar els seus vots als dels socialistes per estalviar-los el pacte amb secessionistes, comunistes i terroristes —ho ha proposat, entre altres, la mateixa Esperanza Aguirre—. El tabloide monàrquic dedica més espai en portada a la retirada d’un torero anomenat El Juli. Per contrast, l’Ara obre amb un reportatge sobre Sant Roc, el barri de Badalona “que concentra tots els problemes associats a la marginalitat”. Un gran contrast, certament.
