Que la política catalana està en mans dels jutges —del Suprem, de l’Audiència Nacional, del Superior de Catalunya, de primera instància, espanyols, belgues…— els hi deu semblar a La Vanguardia i El Periódico el nostre pa de cada dia i normalitat institucional, perquè gairebé ni donen en portada que serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no el Govern de la Generalitat qui posarà data a les eleccions, gràcies als cinc recursos contra el decret d’ajornament electoral presentats per altres tants actors, entre ells partits incapaços d’aconseguir els avals per a competir a les eleccions, i entitats zombis que actuen com a testaferros de partits que no posen la cara per electoralisme fet i net. La sensibilitat d'aquests diaris s’afecta molt més, on se’n va a parar, per la militarització de la jura de Joe Biden com a 46é president dels Estats Units, o l’alarma per la soca britànica del virus, un afer de la setmana passada. Potser ja els va bé així.
L’altre afer que ni apareix a les portades i serà —ja ho és— un dels cavalls de batalla informatius de l’any, té a veure amb els 70.000 milions a fons perdut assignats a Espanya en el pla europeu de recuperació postpandèmia. N’hi ha 70.000 més als que Espanya pot accedir —però aquests s’han de tornar. La cosa és que ni Espanya ni cap altre estat rebrà un euro fins que no es comprovi que ha concretat i aplica les recomanacions específiques que Brussel·les ha fet a cada país. La UE ho examinarà dos cops l’any i ha establert un sistema de controls exhaustiu. Recordes els “homes de negre”? Doncs això i més. Pensa-hi: sense aquests diners, la recuperació se’n va a l’aigua.
A Espanya, la UE ha demanat d’aprofundir la liberalització del mercat laboral iniciada el 2012 pel govern del PP, i ajustar el sistema de pensions en la mateixa línia d’aquell govern. La reforma de les pensions que promou el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, consisteix a reduir-les per la via d'allargar l'edat de jubilació i ampliar el període de còmput per calcular-les. El ministeri pensa que així estalviarà 16.000 milions a l’Estat. Problema: el soci de govern del PSOE, Unidas Podemos, no hi està gaire a favor. De retallar les pensions no en vol sentir a parlar. De flexibilitzar més el mercat laboral, tampoc. Al contrari, tant el PSOE com UP van anar a les eleccions amb la promesa de derogar els aspectes més lesius de la reforma del 2012. Més problema: Brussel·les és molt fan de les dues reformes del 2012.
Hi ha altres exigències. Fomentar la transició energètica o descarbonització, inversions per a la transició digital i el canvi climàtic, millorar la gestió de la Hisenda pública, reduir l'abandonament escolar o el percentatge de persones en risc de pobresa, etcètera. Però mercat de treball i pensions són les dues reformes estructurals clau per a rebre els fons. “El desemborsament està supeditat al compliment satisfactori de les fites i els objectius pels Estats”, diu el reglament del pla de recuperació, aprovat amb una gran majoria formada per conservadors, socialdemòcrates, liberals i verds, els quatre grans grups del Parlament Europeu.
Tu tampoc hi veus cap nota sobre tot plegat a les portades d’avui, oi? Esclar que és un afer feixuc, molest i carregós —és a dir, difícil de titular i poc sexy—. Fa mandra posar-ho en portada, certament. Més encara si tens un bon mullader, fàcil de titular, a costa del govern central i del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a qui se li han revoltat alguns comunitats autònomes que volen… més autonomia per gestionar la pandèmia. Però, aviam, és que la ministra de la cosa, Nadia Calviño, va anar ahir a Brussel·les a explicar els plans de reforma espanyols. Li van dir que bé, que els agrada la música però que cal millorar molt la lletra i volen “un compromís molt fort”. És a dir, venen retallades en els serveis públics, dificultats per a sectors econòmics clau, menys ingressos per a les famílies (els salaris no milloraran i l’atur encara serà crític), minves en les pensions, pèrdua de valor dels habitatges, etcètera, i els diaris estan a la lluna de València, que si el cobrefoc és a les 20 hores o a les 22 o si Iglesias i Puigdemont nyí, nyí, nyí. Mira què bé.
