El País és l’únic diari que obre la portada amb la declaració Fiducia supplicans de la Congregació per la Doctrina de la Fe (CDF), que permet als capellans, en contextos no públics ni institucionals, pronunciar una “oració breu i espontània” per demanar “pau, salut, esperit de paciència, diàleg o ajuda mútua” sobre parelles homosexuals o divorciats tornats a casar. La declaració inclou aquest acte entre les benediccions perquè amplia el sentit i les aplicacions d’aquesta pràctica tan popular i, en previsió de confusions, dedica el 90% de les gairebé 5.900 paraules que conté a reiterar la que no es convalida l’estatus d’aquestes persones ni “s’altera de cap manera” la doctrina catòlica sobre el matrimoni. A més, la declaració no desautoritza, sinó que desenvolupa, una resposta anterior de la mateixa CDF sobre les benediccions de les unions de persones del mateix sexe.
El País, però, tira pel dret i titula que “El Papa aprova que l’Església beneeixi a parelles homosexuals”. La frase fa entendre just el contrari del que diu la dotzena de pàgines i 31 notes de la declaració. El subtítol encara allarga el desori perquè ho interpreta com “un pas transcendent per a l’acceptació de les unions de gais i de lesbianes” per a dir tot seguit que “en cap cas s’equiparen al matrimoni”. Llavors, de quin “pas transcendent” parla El País si tot queda com estava? Per això els altres diaris no ho destaquen en portada. Perquè s’adonen que el gest del papa Francesc pot ser molt remarcable des del punt de vista pastoral i humà, però no canvia el fons ni la doctrina —ni ho pretén. El País parla del que li agradaria, però no del que diu la declaració de la CDF. The New York Times, gens sospitós de simpaties vaticanes, afina més i titula bé: “El papa Francesc permet que els sacerdots beneeixin parelles del mateix sexe”. “Els sacerdots” i no “l’Església”. Justament això és el que la declaració s’esmerça en aclarir, com explica la informació d'aquesta santa casa, o els títols de la columna que La Vanguardia publica en portada. Només calia llegir la declaració i voler entendre-la per no fer passar bou per bèstia grossa.
Les portades d’aquest dimarts són una bona mostra de la personalitat de cada diari, perquè, com que el dilluns no ha proporcionat una notícia dominant, la tria de cadascun permet conèixer quins són els afers que els fan bategar. Això s’aplica a El País —sempre tan aficionat a la matèria clerical— i als diaris de Barcelona. La Vanguardia, que sempre és bona si la bossa sona, s’inquieta pel futur del comerç internacional arran dels atacs dels rebels iemenites als vaixells que van o venen del canal de Suez. El Periódico presta atenció a la cosa social, encara que… per què és notícia que on toca la grossa de Nadal augmenti “temporalment” el consum i “creixi l’activitat econòmica sota l’efecte d’un optimisme contagiós”? Per molt que ho digui el Banc d’Espanya, què esperaven? Que augmentés la xifra de suïcidis, s’abaixés el preu del lloguer o es reduís el consum de cava? Més seriós, El Punt Avui alerta que els sensellar són cada cop més joves i l’Ara parla dels canvis en el servei pediàtric de l’atenció primària. El Trio de la Benzina, per contrast, continua fent voltes a la sínia contra Pedro Sánchez amb una creativitat i fantasia desbordants, com cada dia, cada dia, cada dia.
