“París bé val una missa” és una frase que s’atribueix a Enric IV de França, el primer de la dinastia dels Borbons, que per accedir al tron francès es va haver de convertir del calvinisme al catolicisme. Corria l’any 1593 i Notre-Dame ja feia més de dos segles que existia (es va completar en 1345), però en ple segle XXI ha renascut de les cendres cinc anys després del devastador incendi que va estar a punt de destruir-la, i que gràcies als bombers va poder salvar la seva estructura principal, la façana i les torres principals, però no la característica agulla, que es va enfonsar caient sobre les voltes i col·lapsant la coberta. Tot i que Enric IV no va ser coronat a Notre-Dame, la catedral parisenca ha estat escenari de nombrosos esdeveniments històrics al llarg dels seus més de 850 anys d’existència, entre ells la coronació d’Enric VI d’Anglaterra com a rei de França en 1431 o la coronació de Napoleó Bonaparte com a emperador de França el 1804. Aquest dissabte, va celebrar una nova fita que passarà a la història, la reinauguració que va reunir prop d’una quarantena de caps d’Estat i de govern i prop de 1.500 assistents arribats d’arreu del món, però entre ells no hi havia cap representant espanyol, ni de la corona espanyola ni del govern de Pedro Sánchez. Per ells, París no va valdre una missa… a Notre-Dame.
Reinauguració amb protagonisme polític
La reinauguració de la gran catedral ha estat un gran esdeveniment recollit a la majoria de les portades d’aquest diumenge, que destaquen especialment les derivades polítiques que han envoltat aquesta fita històrica que ha arribat en mig de la crisi de govern que pateix el país presidit per Emmanuel Macron, un dels protagonistes de la nit. I amb el món regirat per la futura arribada a la Casa Blanca de Donald Trump, que també va ser present i es va emportar bona part de les mirades, o per la guerra d’Ucraïna, amb el president Volodímir Zelenski entre els convidats preferencials. Així ho destaca, per exemple, El País, que titula: “Macron exhibeix la grandesa de Notre-Dame amb un país en crisis”, fent referència a lideratge molt debilitat del president francès, i amb “Trump i Zelenski acaparant el protagonisme de la cerimònia”. L’encaixada de mans entre Trump i Macron, que ja s’ha convertit en icònica, il·lustra la portada del rotatiu.
La imatge més buscada i la de l’agraïment
La trobada davant la façana de la catedral entre Macron i el president electe nord-americà també és la imatge escollida per El Mundo, que destaca la “‘grandeur’ de Notre-Dame en plena crisi francesa” o pel diari Ara, que titula “inauguració política de Notre-Dame”. La Razón ha escollit la “foto més buscada”, la que reuneix tres dirigents (Macron, Trump i Zelenski). En canvi, altres diaris, com La Vanguardia, han triat la fotografia del temple que "torna a brillar", amb la paraula “Merci” projectada a la façana, com agraïment a “tots els que van salvar i reconstruir la catedral de Notre-Dame”, en paraules de Macron; des dels més de 150 bombers que van rebre un merescut homenatge, fins als donants que van permetre reunir 850 milions d’euros, 700 dels quals s’han destinat a la reconstrucció, i també a tots els treballadors de diferents oficis que hi han participat en la restauració. El Periódico titula “El poder de Notre-Dame”, fent referència a les desenes de mandataris d’arreu del món que acudeixen a la inauguració de la reconstruïda catedral parisenca, amb una imatge de l’interior, amb les fileres de personalitats que van assistir.
Sánchez i Síria
Altres rotatius, en canvi, passen absolutament del tema. És el cas de l’ABC, que segueix amb les seves dèries. “Sánchez compleix la seva amenaça i multiplica per vuit les seves plantades al Congrés”, assegurant que el president espanyol s’ha saltat el 60% de les sessions de control d'ençà que va dir en setembre que governaria “amb o sense” el Legislatiu. La gran imatge de la portada és per Síria amb una desfilada de rebels pels carrers de Hama en la seva ofensiva per derrocar el règim de Bashar. Igual que li passa a La Vanguardia, que també dedica el titular principal als islamistes sirians que “arriben als suburbis de Damasc”, la informació de la portada queda desfasada, perquè de matinada es va confirmar la caiguda del règim sirià, que sí que s’actualitza en la informació digital interior.
Díscols del PSOE
El Mundo també tria un tema de política espanyola pel seu titular principal. “Líders i càrrecs del PSOE s’activen ja per armar el ‘postsanchisme”, afirma el rotatiu, que assegura que exministres i barons més enllà de Page i Lambán recapten en privat nous suports després del congrés del partit. “Volen visibilitzar que hi haurà una alternativa. “No pot calar la idea que el PSOE clàssic no tornarà”, afirmen. La Razón també concedeix el protagonisme de la seva portada a una entrevista amb el díscol president socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que deixa anar la seva disconformitat amb les polítiques de Pedro Sánchez. “Si arribar al 27 és un sense viure, no li porta a compte a Espanya”, afirma Page, que també creu que “només coneixem un terç del que hi ha darrere del cas Koldo”, afirma que no comparteix “per res la campanya contra els jutges. És molt greu acusar un sistema”, i també assegura que “és molt greu que es reveli informació confidencial, sigui en l'àmbit judicial o fiscal”, en al·lusió a cas que té imputat al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz.
