Les eleccions al Parlament se celebraran en sis dies, el resultat és incert —diu La Vanguardia que hi ha un 40% d’indecisos, segons el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)— i cap portada obre aquest dimarts amb informació sobre els comicis. El País ni tan sols publica res sobre la cosa en primera pàgina i La Razón fa una peça amb foto per sota de la portada —“uns baixos”, com se’n diu en l’argot— amb el debat emès per La Sexta perquè és propietat d’Atresmedia, que alhora és del Grupo Planeta, l’amo del diari. L’ABC, pròpiament, tampoc en parla, encara que hi fa una referència de passada en informar que la Junta Electoral Central ha expedientat José Félix Tezanos, el president del CIS, perquè no els va avisar de l’enquesta urgent que l’empresa demoscòpica pública va fer sobre la carta de Pedro Sánchez, etcètera. La majoria de les portades obre amb la carabassa que el Banc Sabadell ha donat a la proposta de compra del Banc Bilbao Vizcaya Argentaria.
🤝 Pactòmetre Eleccions Catalunya: quins pactes poden haver-hi per formar govern?
Tot plegat es fa estrany, com si aquestes eleccions catalanes estiguessin mancades d’interès. És obvi que no és així. Les eleccions són una de les causes de l’ara me’n vaig, ara em quedo del president del govern espanyol, i Alberto Núñez Feijóo i Yolanda Díaz apareixen més que mai per Catalunya en suport dels candidats dels seus partits. Aquest dilluns, el PP fins i tot ha desplaçat la lideressa Isabel Díaz Ayuso a la plaça Artós de Barcelona, la zona zero de la ultradreta espanyolista del Cap i Casal. Santiago Abascal també va venir a arengar als lleidatans amb una confusa martingala xenòfoba sobre la taifa de Lârida, etcètera. Es coneix, doncs, que les eleccions del 12-M no són qualsevol cosa.
Una hipòtesi —segurament excessiva i esbiaixada— que permetria explicar l’omissió de la campanya catalana de les portades, o les poques ganes dels diaris d’informar-ne, és que no els acaba de fer el pes el rumb de la campanya electoral ni els resultats que s’albiren. Cap diari, fora potser d’El Punt Avui, fa festa amb el fet que Puigdemont+Junts vagi recuperant escons dia per dia i amenaci, aparentment, la prevista victòria còmoda del PSC de Salvador Illa. Uns diaris que xalen explicant les eleccions com una cursa de cavalls haurien de trobar del tot engrescador el fenomen del president exiliat i perseguit sis anys i mig que va escurçant la diferència amb el candidat d’un dels partits protagonistes de la repressió.
Una última nota. Té gràcia comparar les portades d’El Periódico i d’El País, que són com les dues Espanyes del poema Españolito, d’Antonio Machado, aquell que acaba fent Una de las dos Españas ha de helarte el corazón. El diari de Madrid obre la portada celebrant esportivament que, per primer cop en la història, Espanya ha superat la xifra de 21 milions d’afiliats a la seguretat social —de persones amb feina, vaja—. El de Barcelona, en canvi, dedica el títol principal a l’estirada d’orelles del Banc Central Europeu a Espanya perquè el preu de l’habitatge és un 14% més car del que les famílies poden pagar. Rècord d’ocupació i rècord en el preu de l’habitatge alhora. L’opció per una versió o l'altra d’Espanya explica moltes coses d’aquests dos diaris. Queda per un altre dia.
