Les portades dels diaris de Barcelona obren totes amb la desaparició dels peatges a les autopistes catalanes. Gairebé, com diu El Periódico, perquè encara en queden vius alguns. Aquí un demagog diria que el que guanyem pels peatges ho perdem al rebut del la llum, però aquesta columna procura estar ben lluny ben lluny de la demagògia. Són 556 quilòmetres (415, segons El Punt Avui) de vies d'alta capacitat alliberades del pagament directe —perquè el manteniment encara costarà uns calerons que figuraran en algun dels crèdits pressupostaris de l’Estat, cosa que obre un nou front d’incompliments del govern espanyol o, vist d’una altra manera, més incentius en forma de greuge per al model de catalanisme polític conegut aquí com a Peix al Cove.
Ve-li aquí. La ministra de Transports, Raquel Sánchez —l’exalcaldessa de Gavà—, explica a El Periódico que caldrà trobar un sistema de finançament “que no generi greuges”, perquè s’han compromès amb Brussel·les a implantar un pagament per ús d’autopistes i autovies. I encara l’han de trobar, aquest sistema? Té gràcia perquè fa vint anys —veinte, vinte, twenty, vingt, venti— que se sap que l’1 de setembre del 2021 s’acabarien aquests peatges de l’AP-2, AP-7, C-32 nord i C-33.
El Trio de la Benzina encara obre avui la portada amb l’Afganistan, malgrat que és un afer passat, perquè els títols d’aquest dimecres podrien ser els d’ahir. Sembla que tenen ganes de flagel·lar-se o que el subministrament de material que perjudiqui al govern central no funciona com cal. Es fa estrany que no insisteixin en el desori de la tarifa elèctrica propiciat per l’executiu de Pedro Sánchez i la seva ministra de la cosa, Teresa Ribera. Potser no els compensa, perquè al càstig al govern espanyol l’hauria d’acompanyar la garrotada a les elèctriques i per aquí sí que no, que amb el menjar no s’hi juga.
El País compensa el títol agressiu de dimarts amb una entrevista a la ministra, que culpa del desgavell a la cobdícia de les elèctriques. És una novetat —un canvi de narrativa, com ara se’n diu— perquè fins ara la culpa era de Brussel·les. Només perquè no t’ensarronin, recorda que la nova tarifa elèctrica és obra del ministeri, que també és el responsable directe de les conseqüències: inflació com no es veia fa nou anys, que El Mundo exemplifica de forma molt castissa dient en un títol petit de portada que fer una truita de patates és avui un 20,5% més car que a principi d’any. És un exemple brillant de com el periodisme, si en té ganes i hi aplica una mica de traça, se’n surt gairebé sempre. I aquí és on trobem la relació entre el preu de la llum, els peatges i la truita de patates. En els ous. Els reals i els metafòrics.
