La majoria dels diaris obre avui amb tota mena de declaracions i comentaris anònims, atribuïts a misteriosos exministres i càrrecs socialistes, on s’avança la imminent renovació del PSOE (o purga, o tsunami, o… depèn del diari) un cop feta la crisi de govern, que s’ha emportat riu avall pesos pesants socialistes i alguns peixos petits. Pedro Sánchez es presentat com el Leviatán que comanda aquesta mena de transfiguració de l’aparell socialista espanyol. Certament, els diaris del Trio de la Benzina volien presentar-lo com un home sense escrúpols, implacable i despietat, per fer veure que és un polític defectuós i tirà que mereix riota, befa i menyspreu. Fa l’efecte contrari: sembla tot un estadista amb un projecte, decidit a fer valdre els seus propòsits tot passant per sobre, si convé, d’apparatxiks i comissaris del partit, fins i tot del seu mateix gurú Iván Redondo, de qui n’era addicte —sempre segons aquests diaris— i estava a dues o tres portades d’esdevenir una llegenda tipus Saruman, Rasputin o Freddy Krueger.
La llegenda que construeixen les portades a Sánchez prové, sobretot, de que els exministres i manaies socialistes es fan un tip de plorar perquè, segons ells, encara els quedava una magnífica carrera política per desenvolupar; perquè Sánchez els va dir una cosa i n’ha fet una altra; perquè aquest no és l’home de qui s’havien fiat, que el poder l’ha canviat molt. La declaració culminant apareix a El Mundo: Nos sentimos como pavos en Navidad, segons “els ministres”. Crida l’atenció com “els ministres” no s’adonen que amb aquests ganyols fan el pena i el ploricó indignament. A la política cal arribar-hi ploradet i mocadet de casa. També sorprèn que els diaris considerin bona font a qui és capaç de fer un relat tan carregat de despit infantil, de rebequeria lacrimògena. El Mundo, a més, fa servir la retòrica del tafur. Posa com a subjecte de la declaració d’un individu a tots els ministres, de manera que en projectar la part sobre el tot et fa passar bou per bèstia grossa. Més vell que l’anar a peu.
Segons els diaris que es miren al govern espanyol per l’ull dret, l’actual president és un home d’acer a l’alçada d’un Bismarck, d’un Churchill, d’un Adenauer, que es disposa impassible a renovar el partit de dalt a baix, “des la cúpula fins a les federacions”, es meravella La Vanguardia. Serà una renovació “profunda” que deixarà el partit en mans d’una generació més jove, s’extasia El País. “Un tsunami”, s’admira El Periódico, que Sánchez mou “en solitari” i que “reforça la seva autoritat”. Etcètera, etcètera. Embafa. Si aquests materials cauen en mans de la gent de la Marvel, acaba en una sèrie del nou súper-heroi SúperSánchez, un polític mutant que se’n surt gràcies al seu cor valent i esperit decidit, contra el vent de proa, la solitud del poder i els enemics amagats a casa mateix. Amb l’ajut de WonderNadia Calviño, “únic contrapès a Podemos” al govern espanyol, segons l’ABC. Aviam què passa. També diuen que el més valent cau de cul.
