A les portades d’avui només calia posar la fotografia de Pedro Sánchez tristoi i desmenjat per fer bona aquella dita d’Ally Palmer, un savi dissenyador de diaris escocès: de vegades, els títols no calen. Sometimes, headlines are useless. És molt gros veure La Vanguardia i El País titular que Sánchez es compromet a sostenir la legislatura, mantenir el govern, etcètera, al costat de la imatge del president del govern espanyol amb la cara més llarga que la península italiana. La disonància entre el text i la imatge és tan gran que t’esclata el cap. El País encara, mira, diu que el PSOE acusa el cop. Però el rostre cendrós i afligit ex pressa tot el contrari. Naturalment, tendeixes a creure’t el que diu la cara —mirall de l’ànima— i a pensar que aquests dos diaris et volen fer passar bou per bèstia grossa.
És curiós com els polítics mai no acaban d’aprendre que les paraules s’han d’acompanyar de l’expressió. Si ens diuen una cosa amb cara del contrari, pensem que proven d’enganyar-nos. Què passaria en una partida de pòquer si el que aposta fort pel seu joc deixés veure una ganyota de dubte pintada a la cara? Doncs que els altres jugadors voldrien veure el seu bluff i s’endurien les fitxes del mal hipòcrita. Perquè es pot ser un hipòcrita fallit o un mentider defectuós, esclar que sí. En una època en què gairebé qualsevol cosa es fotografia i coimparteix, tenim milions i milions de persones educades en valorar i qualificar imatges i vídeos, aquestes portades fan una mica de pena i semblen fetes per fer quedar malament al diari que les publica.
Aquesta foto ha estat una festa per als diaris del Trio de la Benzina, no faltaria més. Els resultats de les eleccions andaluses era l’espurna que necessitaven per fer esclatar altre cop els títols on demanen l’expulsió d’Unidas Podemos de la coalició de govern. Han saltat tots simultàniament. Els diaris, s'entén. Els resultats d’Andalusia són el tret de sortida per una nova cacera a la coalicio de “comunistes, terroristes i separatistes” que donen suport a Pedro Sánchez. Aquesta música sonarà força dies en primera pàgina amb diverses lletres, si més no aquesta setmana i fins la presa de possessió del nou govern andalús de Juan Manuel Moreno Bonilla, el president que té nom d’àrbitre de primera divisió o d’autor de manuals de Dret Administratiu. A la cosa s’hi apunta —amb una altra actitud— El Periódico en obrir la portada amb gent del PSOE que demana una crisi de govern per expulsar als ministres d’Unidas Podemos i tallar la relació amb aquest partit. És molt dura la història de Podemos als mitjans dels que aquí es parla. Quan no s’han posat al costat de les martingales judicials per a aplaudir els gairebé 20 processos oberts a Podemos en diversos tribunals, han donat la callada per resposta. Aquells processos es van anar arxivant un rere l’altre perquè no hi havia res de res.
