Donald Trump és un depredador de portades de diaris i minuts de ràdio i televisió. La seva frenètica activitat l’ha fet protagonista constant dels mitjans de comunicació de tot el món, tant per les seves polítiques com per la seva controvertida personalitat, els seus comentaris polèmics, les seves extravagàncies o estratègies de comunicació. La seva capacitat per generar titulars i ocupar espais destacats és una característica clau de la seva figura pública. Quan no són les seves ordres executives contra els immigrants, les polítiques d’igualtat o diversitat o les seves ambicions expansionistes, són les polítiques econòmiques i comercials les que afecten a tot el planeta. L’espoli que assegura han sofert els Estats Units i, sobretot, la pugna per l’hegemonia de primera potència econòmica mundial que ha provocat una guerra comercial amb la Xina, l’han portat a anuncis espectaculars i posteriors rectificacions, el que no fa més que generar incertesa tant en l’àmbit polític com econòmic.
Els Estats Units han deixat de ser un aliat fiable per tot el món i la paraula de Trump ja no val res, es mou com un penell al son del vent que l’és més favorable. Les seves polítiques són erràtiques i inestables, i la reculada que ha fet amb les taxes aranzelàries que afecten els telèfons mòbils, ordinadors, xips informàtics i semiconductors és el darrer exemple que ha provocat la perplexitat del món, que balla segons el que bufa Trump i les seves polítiques erràtiques.
Aquest vent que mou les decisions del president és motiu d’anàlisi en els mitjans de tot el món. Envoltat d’assessors multimilionaris i pressionat pels gegants tecnològics dels amos de Meta, Apple, Microsoft, Amazon i Tesla que li van donar suport públic i que estan patint pèrdues multimilionàries atribuïdes a les polítiques aranzelàries -el mateix Elon Musk ha criticat públicament- Trump ja va fer un pas enrere en les seves intencions amb la moratòria de 90 dies en l’aplicació dels aranzels -excepte per a la Xina- i aquest dissabte ha suprimit els aranzels -els del 145% amb què va castigar els productes del gegant Asiàtic com el 10% que va aplicar a la resta dels països- en una mesura que s’ha interpretat com una manera de mitigar l’impacte en empreses que depenen dels components asiàtics. Les portades d’aquest diumenge recullen aquestes darreres decisions, emmarcades en aquesta manera de fer made in Trump que té desconcertat tot el món. “La fórmula de Trump: caos, improvisació i tensió”, titula la seva portada l’ABC, que assegura que “l’Ala Oest (de la Casa Blanca) és una olla de pressió en la qual els aduladors no controlen els cops de volant del president dels EUA”, i també inclou la notícia de què els telèfons, xips i ordinadors no pagaran aranzels.
El Mundo també el té com a protagonista de la seva portada. “Trump titubeja després de flirtejar amb una gegantina crisi de deute”, explica el rotatiu, que argumenta el seu titular amb la pujada del risc dels bonus i la caiguda del dòlar, que espanta als inversors”. També destaca que el president nord-americà evita respondre a la darrera represàlia xinesa i eximeix els xips i els mòbils intel·ligents dels aranzels. I il·lustra la portada amb una imatge de Trump, paraigües en mà, pujant al Air Force One, i una pregunta que es fa tot el món. “Algú pot aturar al líder dels EUA?” El País també obre amb Trump, però prioritza un reportatge propi en el que analitza la lluita entre els Estats Units i la Xina per l’hegemonia mundial que ha empitjorat Trump. Afirma el rotatiu de Prisa que, considera que el gegant asiàtic té avantatja en aquesta guerra comercial. “En aquest nou escenari, els dos països patiran pel conflicte comercial, però Pequin disposa d’alguns elements crucials per modificar a favor seu el balanç de forces”. La Razón, per la seva part, és l’únic diari de Madrid que no obre amb Trump i ho fa amb una entrevista a l’expresident José Luís Rodríguez Zapatero i una declaració que és un avís per a navegants per Junts. “No soc en absolut partidari de què se celebri un referèndum a Catalunya”.
En la premsa catalana, El Periódico també analitza l’impacte de les polítiques nord-americanes des que el republicà va tornar a la Casa Blanca, que diu el diari, “s’instal·la en el caos”. Titula el vaixell insígnia de Prensa Ibérica que “Trump agita els mercats sense por d’una recessió” i explica que la dinàmica empresa pel president genera “inseguretat i inestabilitat”, i que el dirigent “fa una altra marxa enrere i exclou mòbils, ordinadors i xips dels aranzels”. El diari Ara també analitza “el xoc EUA-Xina” amb una cridanera portada il·lustrada amb els bitllets de 100 dòlars i de 100 iuans”. La Vanguardia, per la seva part ha obviat el tema Trump en la seva portada, que dedica al dèficit de Catalunya en l’execució pressupostària i titula “l’Estat va invertir un 52% més a Madrid que a Catalunya a l’inici del 2024”. El dossier habitual de El Punt Avui aquest diumenge es titula “esperant l’herència” i està dedicat a l’esperança dipositada per molta gent en el llegat dels pares per progressar, per sobre del talent i l’educació”.
