Quan vols fer una petició indecent, més val que t'asseguris que només arribarà al teu destinatari i que aquest no ho explicarà: et podria fer quedar d'allò més malament. Això és el que li ha passat al ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que, segons assegura El Mundo, ha estat el protagonista "d'un ambient que no podia ser de més pressió". El diari relata que el titular d'Economia ha convocat d'urgència i ha demanat la dimissió de la consellera del Banc d'Espanya, Judith Arnal, "perquè deixi lliure la cadira", segons ha pogut saber el rotatiu. La petició de Cuerpo ha estat clara, sense matisos i, sembla ser, taxativa: "Has de renunciar-hi. Necessito la teva plaça per a una altra persona", li va dir Cuerpo a Arnal. Aquest diari ja va revelar dilluns l'intent del ministre de forçar la dimissió d'Arnal i la negativa a fer-ho amb suport de José Luis Escrivà (exministre i governador del Banc d'Espanya), però de les noves informacions se'n desprèn una reunió dura i tensa amb implicació molt directa i personal del mateix ministre d'Economia. El diari creu que Cuerpo va escollir Arnal perquè era "una presa fàcil", però aquesta es va negar a dimitir i afegeix que no és el primer cop que el ministre col·loca algú a dit: "Ja va aprofitar una plaça recent per donar compliment a un pacte amb Esquerra Republicana i incorporar Jordi Pons, autor el 2004 del llibre Espoli fiscal, una asfíxia premeditada". Segur que el diari considera més greu aquest moviment que la petició a la consellera del Banc d'Espanya.
D'altra banda, aquest dilluns el portaveu del PP, Borja Sémper, va acusar el PSOE d'haver "adulterat" el tràmit parlamentari de la 'llei sobre intercanvi d'informació d'antecedents penals i consideració de resolucions penals a la Unió Europea' incorporant-hi una esmena que implicarà rebaixes a les penes de presó de membres d'ETA, perquè computarà els anys que han complert a França. La llei va ser aprovada al Congrés dels Diputats per unanimitat, també amb els vots del PP, però els populars intenten ara frenar-la al Senat, un cop l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ha denunciat que suposarà rebaixes de penes per a 44 membres d'ETA. L'ABC converteix la seva portada en una paret d'una comissaria de policia, d'aquelles on s'enganxen desenes de fotografies de sospitosos, i comparteix imatges de 26 presos d'ETA, el seu nom, per què va ser empresonat i quina rebaixa podria arribar a tenir de la seva pena. "El govern espanyol cola ara el pla que va intentar el 2022 per descomptar als terroristes els seus anys de presó a França. L'oposició ho atribueix a un 'engany'", titula el diari. L'Associació Víctimes del Terrorisme té calculat que són 40 els presos d'ETA que es veurien beneficiats amb rebaixes de condemna i, fins i tot, excarceracions immediates, si entra en vigor la reforma. La perspectiva és una rebaixa mitjana de 7,8 anys per pres. La Razón assegura que les víctimes creuen que estan davant una "doctrina Parot II", en referència al que es coneix a Espanya com la jurisprudència establerta a partir de la sentència del Tribunal Suprem el 28 de febrer de 2006 (resolució a un recurs presentat per Henri Parot, membre d'ETA) per la qual la reducció de penes per beneficis penitenciaris s'aplica respecte a la pena total i no respecte al màxim legal permès de permanència a presó.
En clau internacional, El País recorda que aquest dilluns es va complir un any dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 amb un acte a la zona on se celebrava el festival de música Supernova, al sud del país, i on Hamàs va matar 1200 persones. "La destrucció continua un any després del 7-O", lamenta el rotatiu que comparteix una fotografia d'un nen palestí caminant per damunt les ruïnes d'un edifici destruït per un atac israelià. Per la seva banda, Israel va commemorar dilluns les víctimes dels atacs de Hamàs de fa un any. A primera hora del matí, familiars de les víctimes i dels ostatges van fer un minut de silenci al lloc on es van produir els atacs. Des d'allà, el president d'Israel, Isaac Herzog, va dir que "el món ha de comprendre que per canviar el curs de la història i portar la pau a la regió, s'ha de donar suport a Israel en la seva batalla contra els enemics". En un comunicat més tard, Netanyahu va reivindicar que el poble israelià “s’ha aixecat com lleons”. “Vam patir una terrible massacre l’any passat”, va dir. Alhora, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) informaven aquest mateix dilluns que van enviar noves tropes al sud del Líban i van bombardejar "objectius terroristes" a la Franja de Gaza. Què diuen la resta de portades d'aquest dimarts?.
