Deixar sense verificació o comprovació els informes sobre l’independentisme fabricats pels cossos i forces de seguretat de l’Estat, amb l’agua que baixa des de fa gairebé una dècada… ja no fa ni riure. És d’una vulgaritat fora mida. Això és el que fan l’ABC i La Razón a les portades d’aquest divendres, però. Diuen que la Guàrdia Civil ha trobat al mòbil de l’exconseller i exdiputat (fins al 2010) d’ERC Xavier Vendrell un “pla ocult” (molt mal ocult, òbviament) on “planteja” tornar a promoure un referèndum unilateral, etcètera, etcètera. Els dos diaris semblen escandalitzats perquè Esquerra fa plans i fa política i vol beneficiar-se de la Mesa de Diàleg. Esclar, tractant-se d’un partit polític, és un escàndol colossal perquè tothom sap que els partits polítics no fan política ni volen obtenir guanys de la seva acció, menys encara si es tracta d’una negociació i de cap manera si són catalans, que sempre han de perdre. Portades com aquestes fan pensar en quin món viuen aquests diaris, si tenen algun remei, d’on surt aquesta gent i qüestions per l’estil. És que ni El Mundo ha caigut en el parany —almenys no en portada—. En fi.
No és paranoia, no. És una hipocresia enorme, esclar, com la del capità Renault a Casablanca, que davant els capitostos nazis es declara escandalitzat (I’m shocked! Shocked!) que s’aposti al Bar d’en Rick mentre per l’esquena cobra la seva part en el negoci il·legal. Els dos diaris saben que el contingut dels informes té el valor que té, però se’ls creuen perquè és el que volen creure. Només són ganes de presentar els aliats del PSOE al Congrés com una colla de renegats i falsos que volen destruir Espanya, bla, bla, bla.
No s’escandalitza cap diari, però, del projecte de sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucionals el confinament i les restriccions a la circulació imposades arran de l’estat d’alarma declarat per combatre la pandèmia. Esperem aviam què passa. El ponent de la sentència és el magistrat Pedro García Trevijano, designat pel PP. Segons El País, “els magistrats conservadors [vol dir nomenats pel PP, perquè conservadors fa l’efecte que ho són gairebé tots] són majoria al plenari (7 contra 4), cosa que fa preveure que la proposta tirarà endavant”. Està escrit així, tal qual. Ni dissimulen que el TC està tan polititzat.
És curiós com aquesta situació no ocasiona cap daltabaix als diaris i, en canvi, els informes sobre els malèfics plans de Xavier Vendrell —escriure esborranys no és en si cap delicte— per proclamar nosequè són causa de gran angoixa. Ahir dijous l’independentisme estava vençut, desarmat i ha acceptat la derrota, i el dia següent et trobes que els indepes poden “desestabilitzar el país”, com diu l’ABC en un subtítol. És doblement curiós si penses que els ministres del govern espanyol estan a la gresca perquè els de Podemos no entenen que Carles Puigdemont i els exiliats no puguin tornar i els del PSOE els retreuen que s’atreveixin ni tan sols a pensar-ho. Al final, n’hi ha prou amb la perseverança de tres exiliats a 1.317 quilòmetres de Madrid per posar en escac l’Estat espanyol. Però d’això no se’n pot explicar ni molla en portada ni enlloc perquè Puigdemont és el dimoni escuat i semblaria que se l’afavoreix o que guanya alguna cosa. Diuen que ser català és cansat. Imagina’t com és ser espanyol —si fas cas dels diaris de Madrid. Quin patir.
