Quines portades tan tendres de La Vanguardia i El País a propòsit de la detenció de Clara Ponsatí. Que bonic, la democràcia consolidada, que deté una diputada europea passant-se la immunitat parlamentària i les indicacions de la justícia europea per l’arc del triomf, tot sotmetent-la a un tracte vexatori, inclòs l’encàrrec als Mossos d’Esquadra d’arrestar-la enmig de la plaça de la Catedral de Barcelona. Quina meravella. Tot mentre els tribunals europeus encara han de resoldre sobre el procés fabricat per la justícia espanyola contra el capitans independentistes encausats pel referèndum de l’1-O. Tot això no ha passat, però, o no mereix relleu. El que ha passat, segons les portades de La Vanguardia i El País —canten i toquen lletra i música idèntiques— és que Ponsatí “torna a Catalunya i el jutge la deixa en llibertat”. Ximpum. Tot el que hi ha entremig, precedit de cinc anys d’exili… tots aquests moments… es perdran en el temps… com llàgrimes en la pluja —perdona el plagi, Roy Batty.
El diari barceloní obre portada amb aquell títol pastoral i el diari madrileny li dona un retallet, que és el que s’estila a la premsa de Madrid quan vol menystenir un tema: ignorar-lo o jibaritzar-lo. Total, no passa res. Cada setmana detenen una diputada. És d’allò més normal. La gent n’està avorrida i tot. El títol principal de l’Ara també crida l’atenció, perquè destaca el retorn de l’exiliada “cinc anys després”, una cosa que tothom sap fa hores i un detall irrellevant a la vista del que ha passat. La resta —detenció, jutge, etcètera— va al subtítol. En fi. L’efecte que fan les portades d’aquests tres diaris és que aquí no ha passat res, que tot és ben normal. En el cas dels dos diaris més venuts, fins i tot sembla que Clara Ponsatí hagi retrobat la llibertat, com si li haguessin regalat alguna cosa extraordinària. La Vanguardia, a més, la identifica al títol principal com a “exconsellera” i no com a eurodiputada, la seva ocupació actual. Tan estúpid com els estúpids que encara parlen del diari amb sornegueria com La Vanguardia Española.
La segona part d’aquesta història és remarcar el guió que tothom al Govern i a ERC ha sortit a repetir gairebé amb idèntiques paraules a les que La Vanguardia fa servir al subtítol: Ponsatí és aquí gràcies a la derogació del delicte de sedició pactada entre Esquerra i el govern espanyol. Està escrit com qui tira un gat a la cara i sonaria ideal si el llegís Luis Tosar o Luis Zahera, amb aquella veu rogallosa i aspra. Certament, a conseqüència d’aquella reforma del Codi Penal, Clara Ponsatí només està acusada de desobediència, delicte que es castiga amb multa i inhabilitació i no implica presó preventiva. El magistrat Llarena, els Mossos i el Govern van col·laborar a l’èxit de la posada en escena amb una detenció innecessària enmig de Barcelona i l’espera a la Ciutat de la Justícia. Que la tornada estigués preparada de manera que se’n fes un espectacle retransmés en directe no amaga el valor zero que la justícia espanyola atorga a la immunitat europea. O sigui que sí, Ponsatí “torna i queda en llibertat” però és que justament en aquest fet rau l’excepcionalitat que volen dissimular els diaris. A cap altre estat d’Europa li passaria a l’eurodiputada Clara Ponsatí el que li va passar aquest dimarts a Barcelona.
