Aquest dissabte és un dia dels que marquen el tarannà dels diaris impresos amb vocació global, que destaquen per mirar el món i no mirar-se només el melic o centrar-se en els seus interessos polítics. La situació de crisi oberta a l’Orient Mitjà ha viscut en els darrers dies una escalada de les tensions i una perillosa intensificació de les hostilitats. La guerra de Gaza ha virat fins a la frontera entre el nord d’Israel i el sud del Líban, amb l’intercanvi d’atacs entre les forces jueves i la milícia xiïta de Hezbollah. Ja ho va dir el ministre de defensa israelià, Yoav Gallant, quan va declarar que estaven al començament “d’una nova fase de la guerra”, en la que “el centre de gravetat s’està desplaçant cap al nord”. Entre el 17 i el 18 d’agost, les explosions dels dispositius cercapersones i els walkie-talkies que utilitzen els membres de Hezbollah que van explotar en múltiples ubicacions al Líban, que van causar almenys 37 morts i prop de 3.000 ferits, entre ells membres civils i alguns nens, ha augmentat significativament les tensions en la regió, avivant els temors d’un conflicte a major escala. Hezbollah s’ha pres els atacs “sense precedents” com una declaració de guerra per part d’Israel, al que ha acusat -tot i que el govern de Benjamin Netanyahu no ha reivindicat els atacs i ha guardat silenci- de “traspassar totes les línies vermelles”, i ho considera “una agressió i un acte de terrorisme”. En els últims dos dies s’han produït intercanvis de bombardejos, però aquest divendres Israel ha bombardejat un edifici del barri Dahiye de Beirut i un important bastió de Hezbollah que va provocar almenys 14 morts i 66 ferits, i entre les víctimes d’aquest atac selectiu hi ha l'alt comandant de Hezbollah, Ibrahim Aqil, que era l’objectiu. Els diaris que solen tenir aquesta mirada més internacional i es preocupen del que passa al món, com El País o La Vanguardia, obren les seves portades amb la notícia d’aquest nou atac d’Israel.
El País expressa el temor que sent la comunitat internacional de què el bombardeig d’Israel en la capital del Líban elevi el risc “d’una guerra total”, i destaca que l’atac amb míssils, prop de Beirut mata almenys 14 persones, entre elles el cap de les forces d’elit Radwan, Ibrahim Aquil, “i porta Orient Pròxim a un dels seus majors punts de tensió en quasi un any de crisi”. El rotatiu de Prisa explica que després dels inèdits atacs tecnològics dels dispositius, 24 hores de foc creuat i l’assassinat d’una de les principals figures de Hezbollah eleva el risc d’una guerra total, “col·loquen a Orient Pròxim en un dels majors punts de tensió des de l’inici de la guerra a Gaza, l'octubre de 2023”. El Pais també explica en una altra peça informativa que el bombardeig israelià a Beirut mostra la vulnerabilitat de l’organització libanesa, “amb centenars de milicians fora de combat i una por generalitzada a la tecnologia.
La Vanguardia també obre la seva portada amb el conflicte a l’Orient Mitjà i afirma que “Israel no dona treva a Hezbollah, en el que cada vegada s’assembla més a una guerra total”. Els bombardejos del caça F-35 israelià que va llança els dos míssils contra Dahiye, el suburbi del sud de Beirut que serveix com a fort a la milícia libanesa, van sembrar el “caso absolut” i la mort d’Ibrahim Aquil, comandant de la divisió Radwan, que és la força d’elit de la milícia proiraniana, juntament amb altres membres de l’organització, és la segona que es produeix en menys de dos mesos, doncs al juliol un atac aeri israelià va matar Fuad Xukr, el principal militar del grup. El rotatiu dels Godó explica que Aquil tenia una ordre de crida i cerca dels Estats Units, que oferien set milions de dòlars pel seu cap, en considerar-lo un dels instigadors de l’atemptat del 1983 a Beirut que va matar 307 persones, incloent-hi 241 marines nord-americans.
De la resta de capçaleres, també l’Ara obra la seva portada amb el bombardeig de Beirut per part d’Israel i la mort d’un alt comandament de Hezbollah, i l’ABC dedica la seva imatge principal al conflicte de l’Orient Mitjà amb una fotografia dels equips de rescat traient un cadàver d’un dels edificis bombardejats al sud de Beirut.
Edmundo González i la trobada de presidents
Però en la resta de les portades, especialment les de Madrid, són altres els temes que interessen més. El Mundo segueix amb la seva fixació amb l’expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero i la seva vinculació a Veneçuela, i dedica al seu titular principal de portada a dir que “l’enviat de Zapatero es va infiltrar en l’equip polític d’Edmundo” (González). Es tracta de l’exdiputat veneçolà Eudoro González, que va estar en l’ambaixada durant la reunió dels membres del règim de Nicolás Maduro (el president de l’Assemblea Nacional Jorge Rodríguez i la vicepresidenta Delcy Rodríguez), un home “proper” a Rodríguez Zapatero que va fer d’interlocutor de González, el que segons El Mundo, provaria que l’expresident espanyol està darrere de les negociacions per exiliar “al guanyador de les eleccions”.
En una altra informació de portada, El Mundo també afirma que “Sánchez assumeix ja com impossible un pacte de finançament amb el PP” i posa en boca del president espanyol la frase de “no hi haurà acord” que, segons el rotatiu, així els va reconèixer als presidents de Galícia, Alfonso Rueda i Andalusia, Juanma Moreno, segons revelen al diari fonts coneixedores de les conversacions. Així, la primera trobada de Sánchez amb tres presidents autonòmics per buscar acords que permetin complir amb el finançament singular compromès amb Catalunya -també es va trobar amb el lehendakari basc Imanol Pradales, l’únic que l’accepta sempre que no comprometi el concert basc- va ser un fiasco. Els dos barons populars van donar amb la porta als nassos a Sánchez seguint les directrius d’Alberto Núñez Feijóo de no acceptar negociacions bilaterals i remetent-se a la Conferència de Presidents que se celebrarà a l’octubre. Però segons el rotatiu no hi haurà pacte. “No pot haver-hi ni ara ni després, perquè Sánchez no pensa fer marxa enrere al seu pla per donar a Catalunya ‘un finançament singular’, o sigui una quota. I aquesta és una condició sine qua non que el PP té marcada en vermell”. La Razón també destaca en la seva portada la reunió de Sánchez amb els presidents autonòmics, i afegeix que el president del govern espanyol “s’ha saltat cinc conferències de presidents”, que és l’òrgan màxim de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes.
